El Congrés dels Diputats podria aprovar aquesta setmana a la Comissió de Justícia una reforma del Codi Penal que posa en perill el dret a la llibertat d’expressió, informació i reunió pacífica i s’oblida dels crims de dret internacional. Aprofundeix en les limitacions de drets ja existents sobre terrorisme, en introduir 12 noves esmenes que amplien de tal manera, i de forma tan vaga i imprecisa la definició de terrorisme, que conductes que no tenen naturalesa terrorista podrien ser sancionades, de manera incompatible amb les normes del dret internacional.
A pesar de que no existeix una definició internacionalment acceptada de “terrorisme”, el Relator Especial de Nacions Unides en la lluita contra aquest ha assenyalat que els actes de terrorisme han de complir tres característiques acumulatives: intencionalitat de causar mort, ferits greus o presa d’hostatges; propòsit d’atemorir o intimidar a la població o obligar un govern o una organització internacional a realitzar un acte o abstenir-se de fer-ho; i els delictes definits en convencions i protocols internacionals. Les 12 esmenes presentades pel Grup Popular al Congrés castiguen amb penes més greus delictes com la difusió de missatges i consignes, la col·laboració, ensinistrament, enaltiment i justificació, sense que sigui necessaris que reuneixin les característiques de les que parla el Relator. A més, Amnistia Internacional demana que es rebutgin les modificacions que volen introduir a l’article 571, ja que inclouen una varietat de delictes de gravetat diversa que no tenen per què ser castigats com delictes de terrorisme.
Amnistia Internacional ha publicat un informe amb les seves preocupacions sobre aquestes esmenes a la Llei Orgànica de reforma del Codi Penal, després de dur mesos denunciant les restriccions a determinats drets que la reforma incorpora, al marge d’altres limitacions presents al Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, la coneguda com a “Llei Mordassa”.
La reforma del Codi Penal castiga la difusió o distribució de missatges o consignes que, pel seu contingut, puguin ser idonis per incitar a altres a la comissió d’alguns dels delictes de terrorisme, independentment de si ho promouen directament o no. Aquest article és massa ampli i general, ja que no exigeix l’element clar d’intencionalitat, la qual cosa pareix invertir la càrrega de la prova; ara és el ciutadà qui ha de demostrar que no hi havia intenció, en lloc de l’Estat. Pot constituir una limitació desproporcionada i innecessària del dret a la llibertat d’expressió i informació.
En canvi, no es recullen, crims de dret internacional, que queden oblidats una vegada més: desaparició forçada, execució extrajudicial o tortura són alguns dels que no s’inclouen. Un nou incompliment de les obligacions i recomanacions que indiquen les normes i convenis internacionals dels que Espanya forma part.
A més, la reforma crea nous delictes i augmenta les penes contra els manifestants. Per exemple, introdueix penes més greus per als desordres públics si es produeixen en el context de les manifestacions. A més, podria castigar la resistència pacífica a l’autoritat, com pot ser una asseguda, fins a penes privatives de la llibertat, i l’ocupació de despatxos, oficines, establiments o locals, malgrat estiguin oberts al públic si pertorba el funcionament normal de l’activitat. Aquesta reforma és alarmant: pot convertir en acte criminal just la participació en la protesta
La seguretat nacional i l’ordre públic no poden ser una excusa per eludir la responsabilitat que les autoritats espanyoles tenen a l’hora d’adoptar mesures que vagin en consonància amb el dret internacional. El respecte dels drets humans no és un obstacle per a la seguretat, sinó un camí per assolir-la.
