Volar per salvar vides, 24 hores

És evident que Menorca, ara per ara, no pot disposar de tots els serveis sanitaris inclosos dins la cartera de serveis de l’IB Salut, per raons econòmiques i/o per raons d’eficàcia mèdica. Necessitam un desplaçament urgent, per exemple, en casos de traumatisme renal i hepàtic, de determinats traumatismes cranials o toràcics, de patologia coronària aguda, de cirurgia cardíaca o neurocirurgia, etc, etc,  i per tant tots aquests pacients menorquins, eivissencs i formenterers s’han de desplaçar a Palma per ser atesos a l’hospital de referència, Son Espases.

És també evident que, per raons poblacionals i d’eficiència, l’hospital de referència en el conjunt d’illes s’havia d’ubicar a Palma.

Però tan evident és tot açò com què els usuaris de l’IB Salut que no resideixen a Mallorca s’han de poder desplaçar i residir a Palma sense haver de pagar més, ni haver d’avançar res, que la resta d’usuaris. El Govern de les Illes Balears té el deure de garantir que tots els ciutadans de les Illes, independentment del seu lloc de residència i de la seva situació econòmica, puguin accedir a tota la cartera de serveis de la sanitat pública. Aquesta garantia d’igualtat d’oportunitats només es pot assegurar amb mesures diferenciades i específiques per a cada cas i per a cada illa.

En aquest sentit ha començat a fer feina el Govern de les Illes Balears, però queda molt camí per recórrer. Hem avançat en un model residencial mixt per a malalts i familiars, que integri els pisos que ofereixen entitats com AECC o ASPANOB (amb el suficient suport i estaló públic), les 23 places de la residència Can Granada, les 16 o 32 places d’hostatge en el mateix hospital de Son Espases, les estades en hotels de Palma i la definitiva residència pública vinculada (però no necessàriament ubicada) a Son Espases, que permeti donar resposta a la diversitat i a la quantitat de pacients i familiars que s’han de desplaçar.  El criteri comú ha de ser que ningú hagi de pagar ni avançar res per a l’hostatge a Palma, mentre és atès a Son Espases. Però la resposta ha de ser variada depenent del tipus de pacient i de la durada de la seva estància.

Però un altre tema que ha ocupat menys titulars i que representa l’exemple més insultant de la discriminació sanitària que hem patit els menorquins –només els menorquins-, és la manca d’un servei d’avioneta ambulància disponible les 24 hores a l’aeroport de Menorca.  En aquests moments Menorca disposa d’un avió ambulància amb base a Menorca durant només 12 hores, de 8 a 20 hores. A partir de les 20 hores, qualsevol urgència que necessiti del trasllat aeri, s’ha de fer amb l’avió en base a Mallorca que s’ha de desplaçar a Menorca per a fer el servei, amb les inevitables demores que açò pot suposar per al pacient. Demores dins la normalitat, però i si l’avió en base a Mallorca té un altre servei, o té una averia? Aleshores Menorca es queda sense avió fins que no es resol la situació o es troba un avió de substitució.

Mallorca i Eivissa, que tenen més especialistes i més serveis que Menorca, disposen d’un servei aeri urgent de 24 hores. I en sembla molt bé. A Mallorca, a més, els pràcticament únics pacients que necessiten ser evacuats fora de l’illa de manera urgent són pacients amb cremades i pacients que han de rebre un transplantament. Però la insularitat ens obliga a estar preparats per no perdre cap esforç que posi en perill la vida d’una persona.

I Menorca? Idò l’illa que té menys especialistes i serveis, i que per tant és més depenent de l’avioneta ambulància per a desplaçar pacients a Son Espases, té actualment només un servei de 12 hores. Per què? Per què a un pacient menorquí no se li garanteix la mateixa accessibilitat i les mateixes oportunitats a la salut que la resta de pacients de la mateixa comunitat autònoma? No és ni just, ni raonable ni admissible.

Durant quatre anys des de MÉS per Menorca hem denunciat aquesta situació, i la resposta ha estat sempre un incomprensible no. A partir del 2016 serà un sí. Menorca sí que vol i necessita, més que ningú, un servei aeri d’urgència de 24 hores. Així ho garanteix el pressupost de la CAIB per al 2016, i així es va incloure en els Acords pel Canvi que guien l’acció del nou Govern.