La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va començar tractant casos de persones hipotecades que no podien fer front al pagament de les quotes hipotecàries. A causa d’una llei injusta, éren executades, el seu pis subhastat i arrossegaven encara un deute enorme.
Van anar apareixent altres problemes que acompanyaven la situació com les clàusules abusives, interessos de demora desorbitats, índexs de referència desapareguts, avals creuats, avals que no éren avals sinó una nova hipoteca, etc. Vam haver de formar‐nos i vam agafar consciència de la gran problemàtica entorn a la dificultat de l’accés a l’habitatge.
Hem tractat també alguns casos de lloguer i en els últims mesos estem rebent cada vegada més casos de gent que està ocupant pisos perquè no tenen una altra alternativa per manca d’ingressos. S’ha creat una comissió d’Obra Social PAH a Menorca per a tractar aquests casos, els quals tenen una dinàmica diferent a la hipotecària. Sempre que siguin pisos de la banca o la SAREB (el banc “dolent”) i que hagin esgotat ja totes les demandes d’habitatge social amb l’administració, els hi donem suport emocional, els assessorem legalment i intentem regularitzar la situació negociant amb el banc un lloguer social.
Algunes d’aquestes persones acudeixen a la PAH quan han patit una denúncia per usurpació per part de l’entitat propietària de l’immoble. Amb l’últim canvi del codi penal, la usurpació, abans considerada una falta, ara és un delicte i per tant, tot i anar a judici, no és preceptiva ni obligatòria la presència d’un advocat.
El Col∙legi d’Advocats ens nega sistemàticament la justícia gratuïta en aquests casos tot i ser persones sense recursos, i a la pràctica això significa que si poguéssin pagar‐se’l acudirien amb advocat al judici, però òbviament no poden fer‐ho, de manera que acaba produïnt‐se una greu indefensió jurídica.
Els propietaris que posen la denúncia, bancs i fins i tot la SAREB (participada en un 45% per diners públics), sí que acudeixen al judici amb els seus advocats, per tant hi ha un desequilibri molt gran entre les dues parts. La persona denunciada es troba totalment indefensa.
Ens sorprén també que els jutges, que poden assignar un advocat si consideren que hi pot haver indefensió, tampoc no ho facin. Volem remarcar que són judicis on la condemna no és tan sols una multa econòmica. La condemna implica sempre perdre l’habitatge, a vegades fins i tot de manera cautelar es decreta el desallotjament abans del judici. És a dir, s’està deixant en clara indefensió a persones que veuen en risc el seu dret a l’habitatge.
Persones sense cap alternativa habitacional, a les que l’administració, per manca de recursos, tampoc els hi ha facilitat un lloc on viure i s’han vist obligades a ocupar immobles propietat dels bancs. Aquests, en la seva majoria, porten anys abandonats, en condicions lamentables, molts cops sense aigua ni llum i sense cap valor al mercat.
Reclamem al Col∙legi d’Advocats que tal i com s’està fent en la majoria dels Col∙legis d’Advocats de Catalunya, Madrid, València i altres llocs, en els casos d’usurpació en els quals hi ha en joc la pèrdua de l’habitatge s’assignin advocats d’ofici en els judicis, així com demanem a tots els Ajuntaments i al Consell Insular que se sumin a aquesta petició, de manera que en breu concretarem reunions amb ells per tal d’explicar la problemàtica per a que, ja que no compten amb recursos per a reubicar a aquestes persones, com a mínim se’ls garanteixi un judicis just i no se les condemni a la indefensió jurídica.
També caldria que els Ajuntaments garanteixin aquestes persones empadronar‐se al que, de moment, és el seu domicili habitual encara que no en siguin els propietaris per tal de poder sol∙licitar ajudes socials i en matèria d’habitatge.
Comment