75% és més, però no millor

L’increment del descompte de resident del 50% al 75% per als vols entre illes, anunciat ahir pel president del Govern de l’Estat Mariano Rajoy, no és una mala notícia, perquè a curt termini suposarà una disminució dels preus dels bitllets per a volar dins les Illes Balears. No és una mala notícia a curt termini –ho torn a dir-, però tampoc no és una bona notícia, ni és la millor notícia.

L’experiència ens diu que cada increment del descompte de resident, sense cap altra mesura, és absorbit per les companyies i el seu efecte positiu sobre el preu del bitllet va desapareixent poc a poc. El sistema de descompte de resident tampoc no incorpora bonificacions per estudiants o per famílies nombroses, ni equipara el preu per a connectar Menorca-Eivissa, ni respon a la voluntat de rompre amb una barrera a la competitivitat de l’economia menorquina, etc., aspectes que justificaven l’aposta unànime de la societat civil i les formacions polítiques a favor de la tarifa màxima. Amb la mesura de Rajoy tot seguirà igual, i un poc millor durant un temps. Quant de temps?

La demanda de la societat civil i del Parlament de les Illes Balears era –i és- substituir el sistema de bonificació per un sistema de tarifa màxima universal, precisament per a garantir l’efectivitat a llarg termini de la mesura i de l’esforç pressupostari. Per altra banda, amb el descompte de resident el preu del bitllet seguirà sent el mateix o més alt (segurament més alt) per als no residents, i per tant la barrera de la insularitat que resta competitivitat a Menorca es manté o s’agreuja.

Les mesures per contrarestar els efectes de la pluriinsularitat no tenen els mateixes efectes arreu del món, sinó que depenen de cada realitat territorial. I així com el 75% en el descompte de resident és la millor mesura per a Canàries, per a les Illes la millor mesura és la tarifa màxima universal de 30 euros (o de 22 euros, taxes incloses, en el nou context). Les Illes Canàries i les Illes Balears som dos arxipèlags però dues realitats diferents. Les companyies aèries i el volum de moviments i viatgers de les Illes Balears res té a veure amb les Canàries, on l’efecte del descompte de resident és efectiu i permanent. No passa així a les “illes desafortubades”.

Quant al descompte del 25% al 50% en el transport marítim, Rajoy també es queda curt. Es tractava d’igualar el descompte marítim i aeri, i que aquest fos assumit en la seva totalitat pels pressuposts de l’Estat. En canvi, la mesura anunciada manté la discriminació: el transport marítim només es bonificat el 50%, no el 75%, i la Comunitat Autònoma haurà d’incrementar aquest percentatge si el vol igualar amb l’aeri.

Què podem fer a partir d’ara? Hem d’acceptar la decisió unilateral del Govern de l’Estat i callar, o hem de seguir reclamant la tarifa màxima? Alguns pensam que no ens podem conformar. Independentment de quan s’apliqui el 75% en el descompte de resident, les Illes hem de seguir reclamant no només un increment en els recursos destinats a millorar les connexions entre illes, sinó també el canvi de sistema de la bonificació a la tarifa màxima universal en els vols entre illes. Volem els recursos del 75% per a poder oferir una tarifa màxima ara de 22 euros. Per tant, la proposició de llei aprovada per unanimitat del Parlament que modifica el règim espacial de les Illes Balears ha de continuar la seva tramitació, i en aquest procés adaptar-se al nou context de més recursos per assolir el 75% de descompte.