Reformar la funció dels fiscals ? Em costa d´entendre i tinc tot el dret a malpensar. Ha estat un atordiment la presentació del projecte de nova Llei d´enjudicament criminal. Pretén substituir la llei vigent des de l´any 1882. D´aleshores ençà, “només” ha patit aproximadament 80 esmenes i/o reformes. De ben segur que el tema que aixeca més polseguera passa per reconvertir l´anomenat “jutge instructor” en un “jutge de garanties” dels drets de tots els intervinents. La seva tasca d´abans passaria a mans dels fiscals. Són aquests els qui passaran a perseguir els delictes i en dirigiran la investigació… La qual cosa no fa altra cosa que sembrar un munt de dubtes més que seriosos.
Temps al temps ! El Tribunal europeu de drets humans (TEDH) té feina a pronunciar-se imparcialment. El que cal cercar sempre --de cap a peus-- rau en la forma com cal tractar els drets i llibertats publiques. Justament ara, arran la pandèmia, no s´hi val a badar. Tinc tota la percepció que --sibil·linament-- ens van prement la corda. Està clar que una cosa és investigar els delictes i l´altra instruir-los.
El “principi acusatori” fou un dret assolit a principis del segle XIX. Permet que els ciutadans que se sentin perjudicats presentin denúncia al Ministeri públic. En el benentès que la figura específica de la fiscalia arrenca a les acaballes del segle XVII. Ací, convé no oblidar la notícia de fa poques setmanes del govern espanyol -en un exercici d´imparcialitat nul·la-- “endollant” na Dolores Delgado com a fiscal general de l estat. La carta de presentació ofereix certes mancances, des de la perspectiva d´una politització del tot socialista.
Tot plegat sembla anar com a projecte per mal camí. El TDEH ha reiterat sovint que el jutge mai no es pot contaminar en res d´allò que guardi relació amb orientar cada procés. A més, el contingut del text constitucional no pot contravenir el principi d´igualtat entre cadascuna de les parts d´un litigi. No sembla la millor solució que el jutge instructor decideixi com marcar la investigació, la presentació de proves i els testimonis. Posats a fer, entenc que donar tantes atribucions a un sol personatge no és perquè sí. En el sentit que tot aquell que resti dessota les seves atribucions podria arribar a perdre bona part dels seus drets i/o garanties processals actuals.
Les coses no es poden fer d´una manera tan grollerament sospitosa. Aprofitant el “descol·locament” de la gent arran la pandèmia, els hi sembla que s´ho val tot. Sens dubte cal un debat ampli i profund abans de plantejar retocs a l´entorn del ministeri fiscal. Quan les coses van mal dades, pretenen frivolitzar-ho tot reivindicant un estat de queda i una suposada “excepció” Quan hi torni a haver eleccions, si canvia el signe o color polític de l´executiu, tornaran a canviar-ho.
A totes hores --“ tretze són tretze ! “ tenim membres del govern i de qualsevol partit polític anant a escalfar la cadira dels platós d´emissores de ràdio i televisió, per a elucubrar sobre la COVID19. Menys perdre temps i més “gruar-la” trepitjant l´era, coneixent els problemes “in situ” i prenent mesures efectives des del seu despatx ! Tot el demés són trons. La xerrameca inútil i buida embafa. Prou !
Per contra, volen que un tema cabdal com el que centra i motiva el meu article passi de puntetes i silentment. No hi ha dret ! És més que evident que estan tramant algun nyap. Més ben dit, un tripijoc en tota regla. Aquesta qüestió sí que hauria d´ocupar un llarg espai de temps per a detallar-la al mil·límetre en els mitjans de comunicació.
Tots som prou grandets i ens afaitem de fa temps. Sabem discernir perfectament qualsevol tipus d´abús i, a hores d´ara, n´hi ha un en dansa. Convertir qualsevol jutge en un “star system” --amb poders màxims-- em provoca paüra. Quan el poder executiu --o, per exemple, la policia-- vulgui obrir un procés tindrà “carta blanca”. Ja no estem satisfets, en general amb certes decisions que tots tenim “in mente”. Les traves per a ordir una investigació coherent i profunda sobre les malifetes del rei emèrit en són una bona mostra… Sense oblidar el dictamen prou descarat del cas-sortida a borsa de Bànkia… O l´ajornament putrefacte de la causa dels calerons del president Pujol a Andorra, de fa més de sis anys… La llista seria interminable.
Poc a poc i bona lletra, si us plau ! Quan el poble manifesta el seu rebuig tan sovint amb certes causes, la solució no passa practicant la tàctica d´anar d´amagatotis, soscavant i defugint el principi màxim de la llibertat, que proclama la Constitució i que el poble vol exercir.
Quan es va morir el dictador, jo ja era major d´edat i no vull retornar a reviure trets d´aquella època tan obscura i repel·lent. Tanmateix, ara arribo a pensar --en certs moments-- que anem enrere com els crancs. De fet, aquest tema de la dicotomia jutges-fiscals --pocs dies després de llegir-me el text de la Llei Celáa-- no ens augura res bo.
En porten alguna de cap
