“Tots germans” és el títol que el Papa Francesc ha volgut donar a la seva darrera carta pastoral. Una autèntica declaració d´intencions en moments on l´entorn global de la humanitat passa per una situació summament complexa.
El rerefons de la COVID19 amara tot el seu contingut, amb un regust oníric on advoca per un món globalment solidari. La idea d´un cel nou i una terra nova de nosaltres encara és lluny. Practicar la fraternitat en el bastiment d´un enllà immediat es fa més que imprescindible. El fet que hagi signat l´encíclica la vigília de la diada de Sant Francesc (a Assís) ja és indicador del camí que suggereix. No endebades aquest sant atenia els leprosos i demanava almoina per ajudar els més desfavorits. A més --com a fundador de l´orde franciscà-- propugnava la senzillesa i la pobresa per damunt de tot.
Des que esclatà la pandèmia, ha estat el seu primer viatge fora de Roma. També ha estat el primer cop --en un llarg termini de 206 anys-- que un Papa signava un document així lluny del Vaticà. Dessota el concepte de la globalització, sovint s´hi amaga o justifica tota la interpretació a la sacsejada que està patint el planeta arreu.
Pretendre --com fan massa polítics de diferents països-- que la solució del malson passa per cenyir-ho tot només a la vessant econòmica és un error descomunal. El Papa Francesc reclama una política de germanor pràctica, que no pas verbal o de xerrameca. No es pot “jugar” amb la dignitat de la persona humana. Si fem memòria de les polítiques comunitàries envers els “desplaçats” --que no pas “refugiats”-- n´hi ha per a llogar-hi cadires. És més que vergonyant.
Llegir l´article 35 de la nostra Constitució fa mal d´ulls:”tots els espanyols tenen el deure i el dret al treball, elegint una professió u ofici, a través del treball i una remuneració adient per satisfer les les necessitats familiars”. Molt ben redactat com a populisme. Però no diu res. Si més no quan la fam segueix un problema mai no resolt. A més, l´ONU és absolutament incapaç d´aturar una sola guerra en el planeta, de fa 72 anys. Encara hi ha països on la pena de mort no s´ha abolit. El racisme és ben lluny d´ésser abordat… Amb la campanya “Black Lives Matter”, que no ha nascut pas per generació espontània a USA. Mentrestant, la “figura de palla” que tenen allí com a president va fent arengues xulesques i provocadores per a tapar la carronya que tenalla aquella societat… Massa ombres arreu com per tal que el Papa Francesc faci la vista grossa !
Els drets no tenen fronteres. Es fa necessària l´ètica en les relacions internacionals, independentment de l´indret on un hagi nascut. És ací que l´església fa bé en exigir realitats socials concretes, començant pel seu responsable màxim. Ja cal que els bisbes i preveres es calcin les botes i denunciïn la injustícia que respirem a tort i a dret.
El successor de Sant Pere remarca que el millor ajut pels pobres no són diners. Cal garantir-los la continuïtat en una vida digna, mitjançant un treball on projectar llurs reptes. El mercat i la macroeconomia, per sí sols, no arrangen aquest immens desgavell.
Fa molt bé el Papa Francesc en denunciar la corrupció, la inutilitat d´un munt de dirigents bocamolls, el mal ús del poder, la manca de respecte a les lleis i la ineficiència en la gestió política. Tant de bo que, entre tots plegats --començant pels bisbes i preveres-- facin seu l´esperit d´aquesta profunda encíclica. “És tard i vol ploure”…, en el sentit que la urgència i gravetat de tot plegat ens ha de remoure els budells… No s´hi val a badar ni a fer ulls clucs a tot allò que marxa del metre quadrat del nostre “propi hortet”. Que la recomanació de la tan esbombada “distància de seguretat” no esdevingui el pretext o l´excusa per deixar tirada la persona que ens necessita.
En definitiva, el Coronavirus ens posa deures seriosos que no podem obviar. La interpel·lació del Papa Bergoglio --l´encíclica del qual recomano llegir-- és contundent. Agafem el guant ! La suma de petits granets de sorra --ací i allà-- han de fer possible la realitat de nous horitzons, sense cap més demora. No ens en podem escapolir.
Fratelli Tutti
