“Carta de suport a na Carme Mascaró” – menorca al día
Skip to content

“Carta de suport a na Carme Mascaró”

Grup de Revisió de Vida de Ferreries

Polèmica.
Polèmica.
Bona part dels fidels demanen al bisbe Conesa un canvi d'actitut amb na Carme Mascaró.

Aquesta carta va ser iniciada per un grup de Revisió de Vida de Ferreries. La van penjar a internet dijous 30 d ́octubre, va ser millorada i enriquida online i en qüestió de 4 dies ha rebut 970 signatures. Les línies següents són el resultat. La intenció és contribuir a fer avançar el diàleg, no cercar un suport legal de signatures.

La mateixa setmana que el Papa Francesc aprovava les unions civils d’homosexuals i demanava lluevemés cabuda per a les dones dins l’Església, Menorca sortia a la premsa nacional amb la notícia que el Bisbat havia vetat a na Carme Mascaró Servera fer de catequista per haver-se casat amb una altra dona.

Les persones que signam aquesta carta volem manifestar la nostra profunda tristesa i indignació per un gest que consideram que va en contra de l’Evangeli i de tot el que Jesús va predicar. Amb quina justificació el Bisbat de Menorca, sense prèvia consulta a les comunitats parroquials, decideix prescindir d’una catequista que l’únic que ha fet ha estat manifestar públicament una relació d’amor? En què han canviat la fe i el compromís de na Carme abans i després del casament? Potser l’Església estava disposada a obrir-li ses portes per poder-se casar dins d’ella?

Quin és el criteri perquè una persona pugui ser catequista? No és la coherència? Si fóssim exigents, cap catequista, seglar, monja o capellà, serien trobats mai prou coherents. Així, na Carme té manco coherència per haver-se unit civilment amb una dona? Alguns dels membres del tribunal eclesiàstic l’han jutjada basant-se només en aquest fet: s’ha casat per amor de l’única manera que li era permesa. En unes comunitats com les menorquines on tots ens coneixem, posar una etiqueta a una persona pot suposar un estigma per tota la vida. Ara, es miri com es miri, aquesta destitució no sona a Evangeli, sinó a tot el contrari: exclusió, intolerància i discriminació. La nostra esperança és que aquesta carta pugui servir per canviar la manera de considerar les persones LGTBI per part de l’Església. Voldríem una Església inclusiva, acollidora, sense prejudicis, oberta i respetuosa amb ses diferències, que seguís sa línia que marca el Papa Francesc en aquest tema.

Ens demanam quin paper ha tingut el diàleg profund a l’hora de prendre la decisió, tant amb na Carme com amb les parròquies. Ens entristeix que dins l’Església que, etimològicament significa Assemblea, es prenguin decisions importants des del tribunal eclesial sense parlar amb els implicats, sense un procés de discerniment. I, en conseqüència, es prioritzin les formes externes per damunt del fons de les persones. És justament el contrari del que faria Jesús. Sabem que na Carme és una excel·lent acompanyant en la fe. Si fins ara ha tingut la confiança del Bisbat, per què la hi retiren? Segueix sent la mateixa! Sols, s’ha atrevit a fer un pas que requereix una valentia que no invalida la seva coherència.

Unes poques persones prenen unes decisions que no només tenen repercussió mediàtica, sinó que provoquen la incomprensió i el patiment dels que són mirats des de dalt perquè no segueixen un patró que és tan arbitrari com ho era la moral de l’Imperi Romà, la font d’on el Dret Canònic de l’Església Catòlica va sorgir. En un temps de canvis socials vertiginosos com els actuals, desitjam una Església més centrada en l’amor evangèlic i menys en el Dret canònic. No som fillets petits, a qui només ells (i alerta, cap dona!), poden guiar. Si no escoltam els signes del temps, l’església estarà cada cop més buida.

Tenim la confiança que el Bisbe escoltarà i crearà l’espai de diàleg necessari. Per tots aquests motius demanam que s’obri un temps de discerniment que pugui dur a replantejar públicament la decisió presa abans de finals d’any.


Comments (3)

  1. … totalmente de acuerdo… ahora bien, no deja de ser un TEMA DOMÉSTICO, visto desde fuera, el mundo real, ya que soy un antiteísta convencido de que no hay dios ni nada de todo ese fantasioso entramado montado por la iglesia… me sorprende que se haga tanta espuma por un rifirrafe entre la empresa y la empleada, cuando hace algún tiempo salieron a la luz miles de abusos a niños y niñas menores de edad por parte de miembros del clero supuestamente respetables, y todos estos vergonzosos casos de pedofilia fueron convenientemente ocultados a las autoridades civiles y silenciados a sus fieles… cuando se destapó el merder, ¿cuántos de estos devotos creyentes en la santa madre iglesia pusieron el grito en el cielo e hicieron amago de irse? … por eso, que ahora se haga espuma con el tema de una mujer de iglesia por una desavenencia con el gigante de pies de barro que es la multinacional vaticana, para mí es un asunto menor, una anécdota si lo comparamos con lo otro… si antes las ovejitas de la secta miraron disimuladamente al otro lado para no abrir los ojos y darse un baño de realidad, que ahora sostengan a una integrante del aparato en sus reivindicaciones laborales para seguir dando apologética de cleros misóginos, machistas y algún pedófilo precisamente a niños inocentes, me parece un asunto nimio, una pajita no la viga que dejaron de lado… podrían haber revolucionado ese truño que es la confesión católica en su momento, mucho antes con la teología de la liberación, luego con el escándalo de los abusos y su ocultación… qué será lo siguiente? les importan a los fieles realmente conocer lo que hay todavía oculto bajo la alfombra?… no, la desgracia de esta pobre joven, aunque tengamos todos empatía con ella, no debe distraernos del hecho de que no es oro todo lo que reluce en la secta, y que estamos en el siglo XXI y debemos comportarnos como ciudadanos de nuestra época, ya va siendo hora de sacarle los colores por toda la cara oculta que arrastra… aunque es cierto que todo camino empieza por un simple pasito… ánimo pues… pero cuando la susodicha haya logrado reintegrarse en su labor de contarles a los niños lo buena que es la iglesia con su machismo, misogínia y lo otro, me pregunto si lo dejaréis ahí y aquí paz y después gloria, como si NADA hubiese pasado… tendremos un segundo capítulo, o permitiréis que vuestra iglesia se siga saliendo con la suya a cada nuevo caso que vaya saliendo, tapando la crítica interna bajo su casposo y enmohecido manto dogmático?… me siento a esperar…

  2. Heureusement que la présence active du “Royaume (harmonie)des Cieux” avec son élan de justice, de vérité et de concorde”…compte toujours avec des filles et des fils qu’y œuvrent !

Deja un comentario

Your email address will not be published.