“Carta de suport a na Carme Mascaró”

Aquesta carta va ser iniciada per un grup de Revisió de Vida de Ferreries. La van penjar a internet dijous 30 d ́octubre, va ser millorada i enriquida online i en qüestió de 4 dies ha rebut 970 signatures. Les línies següents són el resultat. La intenció és contribuir a fer avançar el diàleg, no cercar un suport legal de signatures.

La mateixa setmana que el Papa Francesc aprovava les unions civils d’homosexuals i demanava lluevemés cabuda per a les dones dins l’Església, Menorca sortia a la premsa nacional amb la notícia que el Bisbat havia vetat a na Carme Mascaró Servera fer de catequista per haver-se casat amb una altra dona.

Les persones que signam aquesta carta volem manifestar la nostra profunda tristesa i indignació per un gest que consideram que va en contra de l’Evangeli i de tot el que Jesús va predicar. Amb quina justificació el Bisbat de Menorca, sense prèvia consulta a les comunitats parroquials, decideix prescindir d’una catequista que l’únic que ha fet ha estat manifestar públicament una relació d’amor? En què han canviat la fe i el compromís de na Carme abans i després del casament? Potser l’Església estava disposada a obrir-li ses portes per poder-se casar dins d’ella?

Quin és el criteri perquè una persona pugui ser catequista? No és la coherència? Si fóssim exigents, cap catequista, seglar, monja o capellà, serien trobats mai prou coherents. Així, na Carme té manco coherència per haver-se unit civilment amb una dona? Alguns dels membres del tribunal eclesiàstic l’han jutjada basant-se només en aquest fet: s’ha casat per amor de l’única manera que li era permesa. En unes comunitats com les menorquines on tots ens coneixem, posar una etiqueta a una persona pot suposar un estigma per tota la vida. Ara, es miri com es miri, aquesta destitució no sona a Evangeli, sinó a tot el contrari: exclusió, intolerància i discriminació. La nostra esperança és que aquesta carta pugui servir per canviar la manera de considerar les persones LGTBI per part de l’Església. Voldríem una Església inclusiva, acollidora, sense prejudicis, oberta i respetuosa amb ses diferències, que seguís sa línia que marca el Papa Francesc en aquest tema.

Ens demanam quin paper ha tingut el diàleg profund a l’hora de prendre la decisió, tant amb na Carme com amb les parròquies. Ens entristeix que dins l’Església que, etimològicament significa Assemblea, es prenguin decisions importants des del tribunal eclesial sense parlar amb els implicats, sense un procés de discerniment. I, en conseqüència, es prioritzin les formes externes per damunt del fons de les persones. És justament el contrari del que faria Jesús. Sabem que na Carme és una excel·lent acompanyant en la fe. Si fins ara ha tingut la confiança del Bisbat, per què la hi retiren? Segueix sent la mateixa! Sols, s’ha atrevit a fer un pas que requereix una valentia que no invalida la seva coherència.

Unes poques persones prenen unes decisions que no només tenen repercussió mediàtica, sinó que provoquen la incomprensió i el patiment dels que són mirats des de dalt perquè no segueixen un patró que és tan arbitrari com ho era la moral de l’Imperi Romà, la font d’on el Dret Canònic de l’Església Catòlica va sorgir. En un temps de canvis socials vertiginosos com els actuals, desitjam una Església més centrada en l’amor evangèlic i menys en el Dret canònic. No som fillets petits, a qui només ells (i alerta, cap dona!), poden guiar. Si no escoltam els signes del temps, l’església estarà cada cop més buida.

Tenim la confiança que el Bisbe escoltarà i crearà l’espai de diàleg necessari. Per tots aquests motius demanam que s’obri un temps de discerniment que pugui dur a replantejar públicament la decisió presa abans de finals d’any.