En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecològica…) tenim clar que tota la societat tenim la responsabilitat de donar una resposta conjunta per exigir una sortida de la crisis on es posi la vida en el centre i no el capital com pretén el sistema capitalista.
Tots els sectors productius a Menorca s’han vist afectats per l’actual crisis però no es pot obviar que ha estat el sector turístic el que s’ha vist més afectat. Ha quedat demostrat que les polítiques i els interessos econòmics que ens han portat a la dependència absoluta de l’ocupació en el sector turístic han estat una pèssima estratègia i ens han portat a ser unes de les poblacions més afectades per l’actual crisis. Açò ens ha de servir per fer un viratge cap a un nou model econòmic on es prioritzi les activitats econòmiques que ens facin ser més autònoms tenint present que es imprescindible fer-ho de manera sostenible ecològicament. De res ens serveix tenir molts diners si no tenim un lloc segur i saludable on viure.
La crisis actual s’ha traduït a Menorca amb un augment com no havíem vist mai de la pobresa, les demandes d’aliments s’han disparat i milers de famílies i persones que mai havien hagut a recórrer a ajudes assistencials s’han vist obligades a fer-ho. Ja abans de l’actual crisis ens trobàvem amb la contradicció de persones treballadores pobres. Les reformes laborals no han fet més que anar en contra de la classe treballadora llevant-li drets i generant llocs de treball precaris i temporals.
La crisis en més o menys mesura ens ha afectat a tota la població però ha estat encara més dura en la població que prèviament ja patia una discriminació i/o vulnerabilitat. Parlam de les persones migrans en situació administrativa irregular, persones que per poder sobreviure depenen de l’economia submergida, persones sense les eines ni coneixements per accedir als medis digitals… totes elles no tenen els mateixos drets ni possibilitats d’accedir als recursos que la resta. A tot li hem de sumar totes les dones treballadores que han d’assumir dobles jornades per conciliar la vida laboral i familiar, les que han estat i estan a primera línea dels serveis essencials, les que s’han de recloure dins les seves cases amb els seus maltractadors…
La nostra societat no té un problema de manca de recursos, al contrari vivim en l’abundància, el problema és el repartiment dels recursos existents. Un clar exemple és el problema greu de vivenda, no falten cases on viure el que passa es que els preus que imposa el mercat són inassolibles per una gran part de la població.
No ens serveixen les reformes laborals, ni Pactes de Toledo, ni les velles fórmules d’autericidi. La resposta a la crisis ha de passar per assegurar una vida digna de totes les persones que vivim aquí i a la resta de territoris.
Per exigir una resposta a la crisis que posi la vida al centre demanam a totes les persones i entitats que lluitam contra les desigualtats socials (pensions, defensa de la sanitat pública, reinvindicacions ecologistes, feministes…) es sumem a la manifestació de dia 1 de maig que a les 12’30 sortirà de la Plaça de les Palmeres fins a la Plaça des Pins a Ciutadella.
Vos esperam amb les vostres reivindicacions, pancartes, banderes…!!!
