El poema és l’ocell que va a beure a la font o a la bassa i s’envola quan sent l’amenaça del mart que l’acaça. I la bèstia també beu i després observa el firmament i les estrelles reflectides a l’aigua que conflueixen en una arboça que es desprèn de la branca i cau de l’arbre. I tot torna a començar.
L’aigua, la bassa, l’ocell, la marta, l’arboça, l’estrella, el poema, l’arbre.
Ridícul