L’àvia Maria, la meva àvia materna, no sabia ni llegir ni escriure ni tampoc parlar en castellà però era una de les persones més sàvies que he conegut mai.
Quan era al·lot m’havia barallat amb un amic i estava trist. La meva àvia estava desgranant una pinya de blat d’indi a l’estància des Verger i, sense mirar-me i sense deixar de desgranar, em va dir: “Les abelles no perden el temps explicant a les mosques que la mel és millor que la merda.” Em vaig aixecar d’un bot, li vaig donar una besada a la galta que va ser rebuda amb un toc de mà de rebuig i vaig sortir al sol on m’esperava l’aventura.
