“Sigues útil i deixa pòsit”

Avui, fa 46 anys que moria Sant Josep Mª Escrivà de Balaguer, el fundador de “l´Opus Dei”. Es tracta d´una institució –en diuen prelatura– pertanyent a l´església catòlica, fundada l´any 1928. Aquest títol tan profund és seu. Particularment, reconec que no són gaire sant de la meva devoció. Els veig massa teatrals. Tal vegada poc discrets en la manera d´actuar. Em fan la percepció que pretenen controlar-ho gairebé tot, des d´una posició de certa prepotència. La qual cosa no treu, però, que entengui que tenen elements positius i de referència en les normes o reglament pel que es regulen…

…En aquesta línia, el rerefons de la sentència em sembla
summament il·lustrativa. Sobretot en el sentit de no deixar caure el ritme vital en una cadència monòtona i repetitiva, sense cap repte concret. Una sentència que entenc com a vàlida, fins i tot en el cas dels qui es declaren agnòstics, dels quals ara n´hi ha un munt.

L´autor ve a referir que cal defugir el concepte de vida estèril. Tots els dies no poden esdevenir cíclicament “morts” o tallats pel sedàs del tedi i l´avorriment. En no disposar de prou espai per a fer-li una pinzellada, reflectiré que el nucli de la seva producció literària pren un sentit total en l´obra “Camí”, traduïda a més de quaranta idiomes.
Amb un diàleg pausat, remarca allò que ell entreveu com a línia d´exigència divina pel dia a dia de qualsevol persona de carn i ossos. No endebades, se n´han venut més de 5 milions d´exemplars.

Quan només tenia dos anys, passà una patologia greu, que va fer témer per la seva vida. Superat el tràngol, els pares el dugueren a visitar l´ermita de Torreciudad, em compliment d´una prometença feta a la Mare de Déu. Val a dir que s´escau a uns 25 quilòmetres de Barbastro, on ell havia nascut el 9 de gener de 1902. A la dècada dels 60, n´impulsà –allí mateix– la construcció d´un santuari preciós, inaugurat el 7 de juliol de 1975. De ben nascuts és ésser
agraït.

Capellà des dels 23 anys, sempre palesava un tarannà amarat d´espiritualitat, amb ple sentit de projecció envers l´activitat personal. Recomano la lectura de l´obra referida. Fa pensar, dóna idees i obliga a prendre partit per canvis efectius en el devenir de tot el què anem fent per aquesta “vall de llàgrimes”. Un cop dit tot això, felicito efusivament tots els membres numeraris, agregats i supernumeraris.