Escric la carta als Reis. Què els hi demano ? En un moment tan convuls, amb un entorn ben agnòstic, trio un bell poema d´en Pere Quart. Em conformo amb ben poc. Somio en un món més just. Sense empobrits. El meu esforç, avui, és ínfim. Em limito a copiar del poeta. Tant de bo que la fondària del seu missatge ens embolcalli a tots !:
“Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet i un poc de pau. Un poc de pas. Un poc de pes. Un poc de pis. I un xic de niu. Un xic de pic i un poc de pac. O un xic de sou i un xic de xec… I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel… Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel… I un poc de nit i un xic de por. I un poc de pit, un xic de cor i poc de crit… I un xic de llum i un xic de so. Un poc de llamp i un xic de tro… Un poc de goig i un xic de bes. I un poc de coit i un xic de gos i un poc de gas”.
“Un poc del fort i un poc del fluix. I un poc de rom i un poc de fum… Un poc de lloc i un poc de joc. Tres reis, dos nous i un poc de groc i un xic de gris. I un xic de verd i un xic de blau… Un poc de tren i un poc de nau i un xic de rem. Un xic de vent i un poc de neu i un poc de rou.. I un poc de veu i un poc de vot. I un poc de cant i un xic de vers i un xic de ball…I d´art i d´or”.
“Un poc de peix i un poc de greix. I un xic de feix i un poc de gruix. I un poc de carn i un poc de sang. I un poc de pèl i un poc de fang. I un xic de pols… Un xic de flam i un poc de gel. Un poc de sant i un xic de drac. Un xic de risc i un poc de res i un poc de rus…. I un tros de camp i un xic de fruit. Un tros de clos prop de la llar, amb aus i flors. I un poc de bosc, amb pins i brins… I un xic de font I un xic de riu. I un poc de rec i un poc de pont. I un poc de gorg… I un poc de mar i un xic de port. I un poc de llor … Un xic de lli i un poc de cuir. I un poc de pell i un xic de fil… I un poc de lluc i un xic de suc. I un poc de porc i un xic de parc… Un poc de gust i un xic de rang. I, a més del meu, un poc del seu i un xic del llur. Un poc de tot. Un xic de seny i un poc de temps. I un xic de món i un poc de sort. I un poc de mort”.
Chesterton deia que qui no creu en la divinitat es deixa dur per qualsevol cosa inconsistent. Així doncs, hi afegeixo un poc de vós, Déu meu, “si pot ésser”. No demano pas la lluna en un cove.
