Siguin benvinguts tots a l’acte institucional del Dia de Menorca, en què commemoram la festa de Sant Antoni, patró de la nostra illa. En aquesta jornada especial, ens reunim per celebrar la nostra identitat i la nostra unió com a poble, recordant l’arribada del rei Alfons III d’Aragó a Menorca.
Avui és un dia per compartir, per ser partícips els uns i els altres de les tradicions i valors que ens identifiquen com a menorquins. Sant Antoni és més que una festa religiosa, és una data en què les nostres arrels emergeixen amb força. És una jornada que ens uneix com a poble i que ens convida a reflexionar. És un dia per parlar sobre la menorquinitat i sobre la nostra terra. És un bon moment per fer balanç, però sobretot per mirar cap endavant.
Sens dubte, Menorca és una illa marcada per la història. Una història feta de cruïlles, de contactes, d’influències diverses que, al llarg dels segles, han anat deixant empremta en el territori, en les institucions i en la nostra manera de ser. La nostra posició al centre de la Mediterrània ens ha situat sempre en relació amb el món. Menorca sempre ha estat terra de trobada.
Cada etapa històrica ha aportat aprenentatges. Al llarg dels anys, Menorca ha sabut modernitzar-se, crear serveis públics, estructurar un autogovern insular i protegir un patrimoni natural i cultural que avui és reconegut internacionalment. La Menorca actual és hereva d’aquesta trajectòria: una illa que floreix amb criteri i que ha entès que el futur es construeix amb responsabilitat i des del consens. Una illa que demostra que progrés i preservació poden anar agafats de la mà.
Aquest llegat no és només memòria; és una base sòlida des d’on continuar avançant.
Per açò, i perquè creim que cal assolir els reptes de manera col·lectiva, hem volgut dedicar la conferència d’enguany a l’habitatge.
L’habitatge és per al Consell Insular de Menorca una prioritat absoluta, perquè sabem que és la principal preocupació dels menorquins.
El Consell Insular només té la competència en habitatge social. Però anam molt més enllà perquè volem ser part de la solució. Volem que els joves puguin emancipar-se, que les famílies desenvolupin els seus projectes de vida a l’illa i que els treballadors essencials quedin a Menorca.
Hi destinam tots els nostres esforços. Som partidaris dels fets i no dels grans anuncis buits de contingut. I aquests són els fets: en els darrers dos anys hem comprat terrenys per construir 200 habitatges protegits, de manera que impulsam habitatge públic i assequible, habitatge social, amb l’ajuda del Govern balear.
És a dir, per primera vegada el Consell Insular ha comprat sòl per fer habitatge. A més, col·laboram amb ajuntaments per construir més llars, de manera més àgil i a preus més reduïts. A la vegada, hem fet el major esforç fet mai per conscienciar i erradicar el lloguer turístic il·legal. I hem augmentat un 150% les ajudes de lloguer als joves.
Però sabem que no basta. Necessitam la implicació de totes les administracions, necessitam una regulació realista i la col·laboració publicoprivada. Per açò, enguany promourem la rehabilitació, la mobilització d’habitatge buit i comprarem, per primera vegada, habitatges ja construïts. El Consell, de manera pionera, començarà a gestionar habitatges propis de protecció oficial.
Perquè volem una illa amb un futur il·lusionant per als menorquins. Per a les generacions actuals i les futures. Perquè a Menorca hi viu gent, i hi ha de viure bé.
De fet, podem dir ben orgullosos que les polítiques de benestar social són la base de la Menorca d’avui. Tenim clar, totes les administracions menorquines, que ningú ha de quedar enrere.
Una societat justa es construeix cuidant les persones. I açò vol dir reforçar els serveis socials, especialment davant l’envelliment, la vulnerabilitat i les desigualtats.
Aquest 2026 serà el de la posada en marxa de tres noves residències de dependència, el desenvolupament de Trepucó III, per a persones amb discapacitat intel·lectual i problemes conductuals, i just acabam de posar en marxar un nou servei d’atenció a les famílies, que hem atracat al centre de Maó.
Totes són expressions d’un compromís ferm: garantir la igualtat d’oportunitats en totes les etapes. Perquè el benestar social és una inversió col·lectiva.
De la mateixa manera, hem de començar a qüestionar-nos fins a quin punt Menorca pot continuar creixent demogràficament. Enguany hem rebut una pastera amb persones que han viscut drames humans que ningú hauria de viure. I hem experimentat com pares han viatjat fins a Menorca només per abandonar aquí els seus infants. Aquesta és una forma d’immigració irregular perversa, que no havíem viscut mai a Menorca.
Per açò, necessitam límits en matèria d’immigració. Demanam al Govern espanyol que actuï i sol·liciti a la Unió Europea el control de les fronteres aèries i marítimes. No podem assumir més persones en situació irregular, perquè no els podem oferir els recursos que necessiten.
Hem de garantir l’equilibri social, econòmic, cultural i mediambiental que sempre ha caracteritzat Menorca.
Pensam que la Menorca del futur ha de continuar essent un referent en sostenibilitat. I en aquest equilibri, la gestió turística és cabdal. El turisme és molt important, però el futur implica posar límits i gestionar millor els fluxos. Necessitam que els visitants arribin en altres períodes de l’any. Finalment començam a veure els primers senyals de desestacionalització, i així seguirem.
Menorca no vol créixer en volum, ni només en valor afegit brut. Vol créixer en benestar i en renda per càpita. No es tracta de tenir més gent, més cotxes o més pressió sobre el territori, sinó de generar més valor amb manco impacte. Per açò, la productivitat econòmica és la clau: produir i distribuir millor, no concentrar, i garantir que la riquesa que es genera reverteixi realment en la societat menorquina.
El camí és clar: manco pressió, més qualitat; menys concentració, més equilibri; manco impacte i més retorn social. Açò vol dir apostar per un model que prioritzi activitats econòmiques que aportin valor afegit i ocupació estable.
Un exemple clar d’aquest enfocament el trobam en el model turístic. No es tracta d’incrementar la pressió durant la temporada alta, sinó de millorar la despesa per visitant, diversificar l’oferta, fomentar estades més llargues i desestacionalitzades, i potenciar sectors com la cultura, la gastronomia local, el producte agroalimentari o el turisme de natura i coneixement. Un visitant que respecta l’illa, que consumeix producte local i que genera activitat fora dels pics de l’estiu aporta molt més benestar que molts de visitants concentrats en pocs mesos.
Per açò, aquest 2026 seguirem avançant en una regulació responsable, prenent decisions valentes però necessàries per consolidar un model econòmic equilibrat, sostenible i just. Un model que protegeixi el territori i que garanteixi l’harmonia entre tots els factors. És a dir, que garanteixi un creixement econòmic que reforci la qualitat de vida dels menorquins.
En aquest sentit, també és necessari millorar la diversificació econòmica i estar al costat del sector primari, la indústria, l’economia del coneixement, l’emprenedoria local i la formació. Cal generar ocupació estable i de qualitat, i fer que el creixement econòmic arribi a més gent. Menorca ha de créixer millor, no només créixer més.
I hem de continuar creant seguretat mediambiental per al futur i ser un referent com a reserva de biosfera. L’aigua és el nostre eix d’acció més important en aquest sentit. Hem girat l’esquena, durant massa anys, al nostre principal recurs natural. La gestió eficient, justa i sostenible de l’aigua és ara una prioritat estratègica del Consell.
Continuarem fent feina per millorar les xarxes, reduir fuites, optimitzar l’ús de dessaladores, avançar en reutilització i fomentar una cultura de l’estalvi. I, sobretot, planificant les infraestructures del futur, fixant les bases per a una gestió sostenible a llarg termini.
Sense oblidar els residus i l’energia. Hem de reduir els residus i reciclar de manera més adequada, avançar cap a energies renovables ben integrades i cap a una Menorca més autosuficient. La transició ecològica és una oportunitat per fer les coses millor.
De la mateixa manera, Menorca necessita unes infraestructures modernes i adequades a la realitat que vivim, especialment pel que fa a la nostra principal xarxa de comunicació, la carretera general.
Aquest 2026 serà el de l’acabament del tram de Maó i Alaior, perquè mereixem una carretera moderna, que sigui un exemple en seguretat i en protecció patrimonial.
Per primera vegada, aquest 2026 es faran les primeres passes per a la limitació de vehicles. Ho farem bé, amb totes les garanties legals i el consens. Sabem que «com més frissen, tropissen». Per aquest motiu dedicam moltes hores a trobar el sistema adequat per a la nostra illa.
Estimam Menorca i creim en la Menorca que avança junta. Sant Antoni ens recorda la força de la comunitat. La llum que neix del foc compartit. Avui, Menorca té reptes importants, però també una identitat clara i un horitzó possible.
El futur es construeix amb decisions valentes, amb diàleg i amb una idea clara: el progrés només té sentit si és compartit i neix des del consens.
La nostra illa no és el resultat de quedar al marge dels canvis, sinó de participar-hi amb veu pròpia. De transformar influències en una manera singular de viure, de produir i de conviure. Aquí, el pas del temps no ha esborrat el que som; ho ha anat definint amb més claredat.
Som una illa que ha convertit el paisatge en cultura, la mesura en intel·ligència col·lectiva i la sostenibilitat en el centre de les decisions. Som una illa que no només vol conservar, sinó que vol contribuir: aportar solucions i valors en un món que necessita noves maneres de fer.
Un territori que ha sabut mirar cap enfora sense deixar de mirar cap endins i que entén que la modernitat no és una amenaça, sinó una realitat il·lusionant que demana projecte, identitat i sentit col·lectiu.
Hi ha illes que passen pel temps i n’hi ha que fan camí amb el temps i que hi deixen empremta. Menorca és una d’aquestes illes.
En aquest Sant Antoni, demanam que sapiguem avançar amb seny i amb ambició. Que sapiguem cuidar Menorca perquè continuï essent un orgull per als menorquins. Nosaltres hi posam tot el nostre esforç.
Moltes gràcies i bon Sant Antoni