Avui, les explotacions agràries de Menorca ens concentram aquí per dir prou.
Prou d’incertesa, prou de promeses buides i prou de polítiques que posen en risc el futur del nostre camp.
Som aquí per defensar el nostre dret a viure de la terra, a produir aliments de qualitat i a continuar cuidant el territori, el paisatge i la sobirania alimentària de Menorca.
El sector agrari viu una situació límit. La manca de rendibilitat de les explotacions, l’augment constant dels costos de producció, la pressió burocràtica i normativa, i la competència deslleial dels acords comercials internacionals estan asfixiant el camp.
I a Menorca, tot això no passa en igualtat de condicions.
La doble insularitat ens condemna a una desigualtat estructural
Menorca pateix una doble insularitat que encareix cada input, cada transport, cada sortida al mercat i cada inversió. Som una illa dins una altra illa, amb sobrecostos permanents que no són conjunturals ni excepcionals, sinó estructurals.
Aquesta realitat continua sense un reconeixement polític, econòmic i normatiu real.
No es pot parlar d’igualtat si partim d’una desigualtat tan evident. No es pot exigir el mateix a qui competeix amb costos molt superiors. I no es pot abandonar el sector agrari menorquí a la seva sort.
PAC post-2027: no acceptam més retallades ni més desigualtats
La futura Política Agrària Comuna posa en perill el model agrari europeu i, especialment, territoris com Menorca. Una PAC amb menys pressupost, menys ambició i menys caràcter comú és una PAC que condemna els petits productors.
Rebutjam una PAC fragmentada, dissenyada a mida dels grans estats i allunyada de la realitat del territori. Exigim:
- Un pressupost propi i suficient.
- Un únic reglament.
- Una simplificació administrativa real.
- El reconeixement explícit de la insularitat i la doble insularitat, amb compensacions estructurals que garanteixin la viabilitat del sector.
No a l’acord UE-Mercosur sense reciprocitat
Diem clarament no a un acord UE-Mercosur que permet l’entrada de productes produïts amb normes sanitàries, ambientals, laborals i de benestar animal inferiors a les que se’ns exigeixen a nosaltres.
Això no és lliure comerç: és competència deslleial.
Exigim reciprocitat real, controls efectius, traçabilitat i clàusules de salvaguarda que protegeixin els productors i els consumidors europeus.
Defensar el camp és defensar Menorca
El sector agrari no és només economia.
És territori, és paisatge, és medi ambient, és cultura i és identitat.
És prevenció d’incendis, és gestió del sòl, és menor petjada de carboni i és alimentació de proximitat.
Sense pagesos no hi ha camp.
Sense camp no hi ha Menorca.
Per tot això, exigim:
- Compensacions específiques pels sobrecostos derivats de la doble insularitat.
- Preus justos i rendibilitat per a les explotacions.
- Menys burocràcia i normatives adaptades a la realitat del territori.
- Suport decidit a la producció local i a la indústria agroalimentària menorquina.
- Polítiques agràries que garanteixin el relleu generacional i el futur del sector.
Avui ens concentram de manera responsable, sense bloquejar l’activitat de l’illa, però amb una veu clara i ferma.
No demanam privilegis.
Demanam justícia.
El futur del camp menorquí no pot esperar més.
Sense pagesia no hi ha futur.
Sense Menorca rural no hi ha Menorca.