Encara que pot variar d’una raça a altra, a partir dels vuit anys els cans entren en una nova etapa, la de la vellesa. Cada animal, en funció de la seva fisiologia i estil de vida, experimenta diferents canvis físics i psicològics.
Davant qualsevol canvi en el comportament o en les rutines del cans, hem de consultar al veterinari, qui s’encarregarà de supervisar el seu estat de salut per indicar-nos com hem d’actuar per assegurar-li la millor qualitat de vida possible. A vegades cal canviar certs hàbits, com l’alimentació o l’exercici. És qüestió d’adaptar, acceptar i gaudir la nova etapa vital de la nostra mascota.
Quant a les malalties, en l’etapa sènior trobaríem aquelles que veuríem en altres etapes de la vida. Sí que és cert que la probabilitat d’aparició de moltes malalties augmenta amb l’edat, per exemple, si pensem en algunes alteracions endocrines, de l’aparell locomotor o en determinats tumors. Per això és especialment important la detecció precoç.
A més, és vital parar esment a la salut mental del gos, una cosa que no se sol fer. La demència pot aparèixer en l’etapa sènior, i pot manifestar de moltes formes. Normalment, inclou canvis marcats en el nivell d’activitat, trastorns del somni, pèrdua d’hàbits com fer les necessitats dins de casa, falta d’orientació i dificultat per reconèixer persones o llocs.
L’alimentació és essencial durant aquest període. La dieta del gos ancià ha de garantir que rebi les aportacions calòriques necessàries i les proteïnes adequades per mantenir la seva massa muscular i protegir les seves articulacions i ossos.
Quant a l’exercici físic, hem de continuar mantenint-lo, ajustar-lo a les condicions físiques de cada gos. Uns 30 minuts d’activitat cardiovascular moderada al dia sol ser suficient: fer un passeig a un bon ritme alternant diferents terrenys pot ser una bona rutina d’exercici, sempre que l’animal el toleri.
El caràcter dels cans pot canviar quan envelleixen. Es poden mostrar més irascibles i rondinaires. A més, poden aparèixer problemes d’incontinència urinària. Hem de tenir paciència, afecte i comprensió. El ca poc o res pot fer per pal·liar aquests fets: toca estar a l’altura i bregar tan bé com sigui possible amb el què vingui.
.- Aquest és un article de consumer/eroski.com i AMIC