Vuit anys desprès del tancament de l’hospital Verge del Toro no és temps de disputes sinó de solucions basades en arguments racionals. El Verge del Toro tenia sentit com a centre sociosanitari si l’adaptació hagués estat immediata, així ho van advertir experts com el doctor Quadrado. El pla havia d’haver estat enllestit i previst per implantar-se el mateix any 2007, just quan va obrir l’hospital Mateu Orfila. Es va perdre llavors l’oportunitat real de transformació de l’edifici, fins l’any 2010 no es presenta un pla d’usos, que xifra en 10 milions d’euros el cost d’adaptació i aprofitament de les instal·lacions, però ni la Conselleria balear de Salut ni el Consell fan previsió pressupostària alguna.
Es va verificar, de facto, que l’oportunitat de conversió de l’antic hospital s’havia perdut, massa temps tancat, massa temps de degradació. La ex-presidenta del Consell i ex-secretària general del Partit Socialista Obrer Espanyol, Joana Barceló, va oferir l’edifici per a ús hoteler. Era la constatació de que les coses ni s’havien fet bé ni s’havien fet a temps. El 2011 ens trobam amb un doble problema: primer, necessitam i volem un centre sociosanitari; segon, què fem amb l’edifici del Verge del Toro, un nou mamotreto al paisatge urbà de Maó.
Un centre sociosanitari avui ha de ser un edifici funcional, d’estructura horitzontal, amb bona accessibilitat, entre d’altres requisits, amb menys de la meitat del pressupost que requeriria la transformació del Verge del Toro en tindrem un amb millors condicions i prestacions. Aquest és l’objectiu. L’antic hospital no té un valor arquitectònic especial i ara, en desús, abandonat, s’ha convertit en un element d’impacte a la façana portuària. El solar va ser cedit per l’Ajuntament i durant més de 50 anys ha donat prestació sanitària i hospitalària a la ciutadania de Menorca, ha complit llargament amb la finalitat d’interès públic que motivà aquella cessió de sòl.
Quina és ara la millor opció? Probablement la venda, amb el compromís de reinversió de tot o de part del benefici. Hem de pensar que no som els propietaris però sí l’administració pública més interessada en inversions al municipi. L’Ajuntament tindrà a les seves mans la definició dels usos i els criteris d’edificació que consideri més adequats. Aquesta proposta l’avala l’equip de govern i aquesta alcaldessa en particular, perquè volem solucions, amb propostes clares, sense la hipocresia viscuda els quatre anys anteriors. Quan es demanava agilitat per evitar la degradació de l’edifici el conseller de Salut, Vicenç Thomas, explicava al Parlament que es preparava “un projecte per definir cartera de serveis, però no hi ha un projecte definitiu, no hi ha urgència ni presses”. Crec que aquesta concepció de la política ha de canviar, demorar la solució dels problemes es agravar-los, el nostre ritme és un altre.
El famós pla d’usos de 2010 mereix una explicació apart. A qui se’l va encarregar? Quin cost va tenir? Quines possibilitats reals d’aplicació tenia? El document està signat pel Consorci Hospitalari de Catalunya, va ser encarregat pel Consell insular en novembre de 2008 i es van pagar 19.070 euros. Era la segona part, perquè el mes de febrer del mateix any el Consell ja l’havia encarregat l’elaboració i redacció d’un “pla de promoció de l’autonomia i atenció a les persones en situació de dependència a l’Illa de Menorca 2008-2011 i la realització de l’estudi de viabilitat tècnica de l’hospital Verge del Toro de Maó”. 25.700 euros més.
El Pla no es va guardar a un calaix el 2011, sinó que possiblement es va constatar que el seu contingut és tan inviable com el propi edifici per albergar l’ús sociosanitari i es va descartar. Entre d’altres coses, ubica a la cinquena planta la sala de màquines, serveis de manteniment de l’edifici i els magatzems generals. Curiosament és la mateixa consultora que també va ser contractada per l’anterior equip de govern d’aquest juntament per elaborar un “Pla de viabilitat (estudi econòmic-financer) i execució d’activitats d’acompanyament directiu per a la residència geriàtrica assistida de l’Ajuntament de Maó. Aquest era el títol d’un estudi que no va servir de res i per el que l’Ajuntament va pagar 45.000 euros, finançats amb càrrec al Plan E. El pagament es va fer pocs dies abans d’acabar l’anterior mandat municipal. La suma dels tres estudis suma, en nombres grossos, 100.000 euros.
No es van prendre decisions, l’edifici s’ha deteriorat, però algú n’ha tret benefici. Tenim prou experiència per evitar caure en errors del passat, bàsicament per incapacitat indecisions. No volem un altre hospital de la Illa del Rei ni un altre hospital militar, precedent cap el que caminava el Verge del Toro.
