“Primer de tot”

A una setmana del 8.M, al·lucino amb la diada de la “dona treballadora”. Sobretot, davant la irresponsabilitat greu de massa gent encabida en política. Sovint penso que alguns d´ells ni tan sols saben on tenen la mà dreta. Ho dic suaument, per tal de no ferir susceptibilitats. Em vindria de gust, però, dir-la més grossa.

En la mateixa línia: quatre setmanes més enllà, ve la Setmana Santa. Després de gairebé un any “reclosos”  –arran la pandèmia–  hi ha molta gent que diu “pujar-se per les parets”. Entenc, però, que la salut i la prudència han de prevaldre damunt de qualsevol altre tema.

Malauradament, encara hi ha sectors  –brètols, populistes i gairebé anàrquics–  que avantposen interessos electorals i egocèntrics. En Fernando Simón  –a qui jo anomenaria “factòtum” de la COVID– ha fet unes declaracions sucoses. Diu que hi ha més perill fent de “portant” (“costalero” a les confraries andaluses) que anant a una marxa per a recolzar les feministes. No hauria estat més fàcil referir que ambdues “tasques” van amarades de perill evident ?

Valdria la pena, de passada, contrastar els mots “contacte & contagi”. Si més no, perquè em fa la impressió que l´epidemiòleg xerra a favor del govern. Dit altrament, escombrant envers allò que li convé.

Tant el 8.M com Setmana Santa són en clau de futur imminent. Mentrestant, “Podemos” advoca per repetir els errors de fa un any: una “marxa” que va generar milers de contagis. Entre ells, la de la vicepresident Calvo i la parella del seu líder… Per contra, el cap de govern espanyol contradiu aquella opció, òbviament. Qui guanyarà?

Per acabar d´emmerdar la troca, fa una setmana que els mass.media ens permeten “assistir” al trist espectacle d´uns aldarulls repel·lents en favor d´una mal-suposada i malentesa llibertat d´expressió (cas del raper Pablo Hasél). A Terrassa, la meva vila, amb l´afegitó d´un “vòmit/arenga” del regidor Pep Forn, totalment desafortunat. ERC, el seu partit, no l´ha cridat a l´ordre…I el batlle Jordi Ballart no ha condemnat les seves piulades (pixant fora de test) en primar la tolerància pel pacte de govern municipal (TxT  &  ERC). Pretendre tolerar-ho  –al ple municipal del dia 26 de febrer–  en base a l´entorn recent de Carnestoltes i una anàlisi que enviar “tot Déu a la foguera” no ens ho hem de prendre tan emprenyats és de jutjat de guàrdia. “L´escriure li ha fet perdre el llegir”, indubtablement. “Ja n´hi ha prou d´aquest color !” Després, al capvespre del mateix dia, més d´un carrega els neulers  –amb força raó–  al llom del tal regidor.

Ho diré d´una altra manera: al primer lloc d´una sempre vàlida i necessària escala de valors hem de situar-hi  –sí o sí !–  el respecte, la deontologia i coherència personal, l´assumpció representativa de responsabilitats envers la ciutadania que t´ha votat i allò que faci per refer ponts de diàleg i convivència harmònica. Més encara quan tot es troba immensament desgavellat pel Coronavirus. Només falta que surtin personatges estrafolaris que ho esguerrin. La dita del “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid” no és extrapolable ací. Que no ens enredin ! “No em cap a la barretina”.

Reprenent l´argumentari inicial, tot no val. L´ordre de prioritats. La tàctica de permissivitat absoluta té ratlles vermelles. Agradi o no agradi de dir, “qui juga amb el carbó es mascara”. O bé “qui sembra alls, no cull pebres”… Per tot plegat  –i com a resum–  primer de tot, la salut. I, de la maneta, l´educació exquisida.