Si una cosa teníem clar el grup que vam impulsar l’Entesa de l’Esquerra de Ferreries, fa vint-i-vuit anys era la necessitat d’acostar esforços, de confluir partits i persones de diferent sensibilitat política, social, ecologista, etcètera, per tal d’incidir de forma conjunta i organitzada en la vida política local. Amb un projecte de poble que recollís el bo i millor d’una suma de propostes i objectius per a dur a terme i així, anar aconseguint fer de Ferreries un poble més actiu, emprenedor i solidari, on l’extens teixit social havia de ser-ne protagonista.
D’aquesta manera, va néixer l’Agrupació d’electors, amb voluntat de ser reflex d’una manera de fer i de pensar d’un important sector del nostro poble. Volíem continuar la tasca a nivell local del que havia representat en l’àmbit insular l’Entesa de l’Esquerra de Menorca. De les arrels d’aquella estructura unitària, n’havia de sortir una nova branca que amb el pas del temps seguís disposada a dur a terme un treball seriós i coherent a Ferreries. I així ho hem anat fent en tots aquests anys.
Quan en aquests darrers mesos estan sorgint moltes veus que demanen, que exigeixen, més unitat dels moviments progressistes i d’esquerres, noltros ens demanam si a Ferreries hem fet prou des de l’Entesa per afavorir seguir sumant adhesions i consensos. I la resposta no és senzilla ni fàcil; sempre es podria haver fet més i millor, la nostra actitud no és d’autocomplaença. Si bé, també és cert que la nostra percepció és la d’haver-ho intentat sempre, hi ha que dir que els límits que vénen donats per la manca de temps i una insuficient infraestructura organitzativa, fan que a vegades el dia a dia de les tasques d’Ajuntament s’hagin menjat molt la nostra capacitat de feina i no sempre hàgim arribat on volíem.
Ara, a pocs mesos d’unes noves eleccions municipals, ens trobam immersos novament davant un repte: continuar oferint la nostra capacitat de feina, per tal de sumar entorn al que representa l’Entesa el màxim d’il·lusions, iniciatives i projectes. Creiem, sobretot en aquests moments, que és més necessari que mai fer possible que des de institucions com els ajuntaments, es faci una política participativa que només s’entengui com un servei a la ciutadania, mai, com un privilegi pels que un dia accepten una tasca política. També, seguir amb la voluntat de cercar punts en comú amb altres formacions, tant si és abans de les eleccions com després.
