Enceto la columna amb frase bíblica: “si no us feu com infants, no entrareu al regne dels cels” (Mt 18,3). Em ve com anell al dit per introduir el tema del títol. En llegir-ho, un amic, cordialment em farà el que se ́n diu “la clenxa al mig”. Sobretot des de la seva condició d ́agnòstic, que li respecto totalment. Entenc com a ben oportú parlar- ne a l ́entorn del Nadal. Més encara, tenint en compte ́ambient malmès arran la COVID-19. De tota manera, des d ́ací felicito sincerament les festes a tots els lectors. Que no se ́m passi per alt !
Molts lectors coneixen l ́anècdota on es troben un alt executiu ianqui i un un humil pescador caribeny. Potser només és una mena de metàfora didàctica. De fet, descriu adientment com estem d ́errats quan fem per convertir la vida en un infern, entestats a bastir un cel fals ací, a la terra... La història arrenca amb un monstre dels negocis que pren un avió per anar a un país centramericà, a gaudir d ́uns dies de lleure, fugint de la rutina. Un matí, havent esmorzat, surt de l ́hotel i se ́na va a fer un tomb per una platja idíl·lica. Es troba amb un nadiu d ́edat avançada, amb la pell torrada pel sol i endurida pel salnitre. És tombat a la sorra, al costat d ́una humil barqueta, descolorida pel
salnitre. La conversa va per camins surrealistes: “avui toca mandrejar ?”, pregunta el visitant. La resposta el deixa estabornit: “jo solc ésser ací gairebé sempre. Tinc aquesta caseta davant del mar i visc de la fruita d ́aquests arbres i dels peixos que capturo. Els fregeixo sense escarrassar-me. En acabat, retorno a lloc fins que se m ́acaba el papeig i he de pescar --de bell nou-- dos cops per setmana”.
El turista passa al desconcert. No entén la resposta i el retreu així: “ha pensat en muntar un negoci ? Si feinegessis cada dia, triplicaries les captures. Obriries una parada de venda de peix pels vianants. Si penquessis amb afany i estalviant els guanys, en 2 anys podries sol.licitar un préstec bancari per a comprar un vaixell ben gran. La cadena seguiria amb moltes més peix, folrat de diners, arribant a mantenir una flota d ́embarcacions un holding ́establiments de venda al detall i un major crèdit amb els bancs. Contractaries personal que t ́ajudaria i li ensenyaries l ́ofici. Fins arribar al punt de plegar, farcit de diners”.I el pescador respon: “si ja és el que faig ara!”
Real o no, la metàfora remarca el to familiar i senzill en front del culte a l ́èxit i la disbauxa. La pandèmia fa que la gent no fardi de cotxe nou, Rolex de canell o àpats opípars. Parla de trobades/tertúlies en colla, palesant que recuperem una variant que mai no hem de perdre.
El valor de la senzillesa
