Andorra, capital Youtuberlàndia. O almenys aquest és el debat de les darreres setmanes, des que el youtuber Rubén Doblas, El Rubius, va explicar públicament que se’n va a Andorra a viure, en part, per pagar menys impostos. La frase va esclatar com una bomba i el debat s’ha viralitzat en totes les direccions possibles: des d’aquells que ho critiquen dient que “és un insolidari amb el seu país” i arribant als que creuen que “podria ser evasió fiscal”. En realitat, només seria frau fiscal en el cas que no es mudés realment a Andorra però pagués els impostos allà, i aquí entra un dels punts clau: com es pot comprovar on viu realment un individu? I no només això, sinó que per què l’estructura fiscal d’Andorra i Espanya és tan diferent?
La pilota s’ha fet tan grossa que fins i tot Hisenda ha comunicat que reforçarà el control de les fortunes que “aparenten viure a l’estranger” mitjançant big data i xarxes socials. De fet, hi ha diversos casos d’evasió d’impostos per part de famosos i grans personalitats, com l’extenista Arantxa Sánchez Vicario o la soprano Montserrat Caballé, que feien veure que vivien a Andorra per poder pagar el règim impositiu d’allà, però a l’hora de la veritat, residien principalment a l’Estat i es beneficiaven dels serveis públics d’aquí. L’engany, en ambdós casos, va durar força anys i és que el problema és que no és tan fàcil comprovar que realment un visqui on diu.
Una llei basada en supòsits
Durant aquests dies hem sentit algunes veus que acusen El Rubius i tants altres emprenedors que han marxat a Andorra d’estar “cometent frau fiscal”. En realitat, però, el frau fiscal per evasió d’impostos només hi seria en cas que s’estigués mentint sobre la residència, és a dir, en cas que El Rubius digués que viu a Andorra però en realitat seguís visquent a Madrid.
Segons l’article 8 de la Llei de Renda, hi hauria tres supòsits a analitzar per comprovar la residència real d’un individu. La primera i la més important: estar al lloc de residència com a mínim 183 dies a l’any; la segona: on tinguis la majoria dels teus ingressos i interessos econòmics; i la tercera: on visquin els teus cònjugues i/o fills. La vicepresidenta de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i BSM-UPF, Carmen Jover, explica que el problema és que aquesta llei “està basada en supòsits ja que, per exemple, la teva família pot viure a un altre lloc, això avui dia ja és normal”.
Amb els youtubers s’hi suma una complicació, i és que per treballar no necessiten més que un ordinador i xarxa, de manera que comprovar els ingressos és més difícil
De fet, per comprovar si passes 183 dies al lloc de residència el que s’acostuma a analitzar és on es fan servir majoritàriament les targetes de crèdit, on es consumeix aigua i electricitat, on estàs empadronat… I ara, cada vegada més, les xarxes socials: on penges fotos, on passes el temps, d’on són els teus amics… El president de l’Associació Catalana d’Assessors Ficals, Comptables i Laborals (ACATFCL), Josep María Paños, explica, per exemple, “els últims grans casos d’evasió es van poder demostrar amb els comptes de les targetes de crèdit”. Un control exhaustiu de la vida privada de l’individu que pot conduir cap on fa vida realment, però a tot això, amb els youtubers s’hi suma una complicació, i és que per treballar no necessiten més que un ordinador i xarxa, de manera que comprovar els ingressos és més difícil. “No és que hi hagi una llei establerta perquè és el cúmul de circumstàncies el que ho acaba determinant, i en tot cas, si realment se’n van és absolutament legal”, explica Jover.
Davant la polèmica, El Rubius no va voler callar i va escriure un comunicat en què justificava la decisió: “Porto aquests 10 anys de Youtuber pagant gairebé la meitat del que he guanyat en impostos. 10 anys. I estic molt content d’haver-los pagat. El que em molesta és que, encara que porti des del dia u fent les coses bé i de manera legal, com, sens dubte, s’han de fer, Hisenda m’hagi tractat com si fos un ‘delinqüent’. Des d’aquest primer dia he estat sotmès a inspeccions fiscals, s’han emès notificacions a la resta d’Hisendes europees i d’EUA per veure si tenia ‘comptes corrents ocults’, m’han posat sancions per no atendre requeriments que mai van arribar, i un llarg etcètera”.
La ganga andorrana
Andorra va deixar d’estar considerada un paradís fiscal el 2011, i actualment Espanya i Andorra tenen un conveni de doble imposició, que implica que es fa un traspàs d’informació per evitar el·lusions fiscals i altres possibles delictes. Amb tot, les diferències del sistema impositiu espanyol i andorrà són evidents. Espanya es regeix per un sistema progressiu en funció de la riquesa i els ingressos que rep cada contribuent. De fet, el discurs generalitzat que “la meitat del que guanyes s’ho queda Hisenda” no és ben bé així.
Fins als 12.450 euros, el tipus a aplicar és del 19%. Entre els 12.450 i els 20.200 el tipus és del 24%; entre 20.200 i 35.200 euros és del 30%; entre 35.200 i 60.000 és del 37%; entre 60.000 i 300.000 euros és del 45% i, per últim, a partir dels 300.000 euros l’impost és del 47%, gairebé la meitat. D’aquesta manera, els primers 12.450 euros es pagaran al 19%, els següents 7.750 al 24% i així progressivament. En el cas de youtubers com El Rubius, que compta amb més de 6 milions d’usuaris a Twitch i ingressa uns 4 milions d’euros l’any, sí que s’aplicaria aquest tipus del 47% a partir de certs ingressos, però no s’ha de caure en la retòrica que tothom paga la meitat del que guanya a Hisenda.
El Rubius: “El que em molesta és que, encara que porti des del dia u fent les coses bé i de manera legal, com, sens dubte, s’han de fer, Hisenda m’hagi tractat com si fos un ‘delinqüent'”
Per contra, en el cas d’Andorra, el tipus màxim que s’aplica és del 10% i, de fet, fins als 24.000 euros no cal pagar res, i entre aquests 24.000 fins als 40.000 euros el tipus és del 5%. “El debat real és el de l’estructura”, diu Paños, “a Andorra sustenten el sector públic amb un 10% i van sobrats. Per què no intentem copiar la seva estructura?”
Val a dir que Andorra té 77.006 habitants, ben lluny dels 47 milions que hi ha a Espanya. A més, el PIB per càpita d’Andorra és de 36.300 euros, i per contra, a Espanya és d’uns 23.640 euros. Així doncs, el perfil de gent que viu a Andorra és més benestant “motiu pel qual utilitzen menys els serveis públics”, explica Paños.
Amb tot, però, segons Paños hi ha un altre factor. “Hi ha molta gent a Espanya que viu de la despesa pública, de manera que no interessa abaixar-la perquè som una economia subsidiada”, critica. “Aquest és el nostre drama, si juguem amb les cartes d’una capital que s’ho emporta tot”.
Un debat moral
“És legítim que jo vulgui pagar menys impostos? Sí. Però el que és reprovable és simular-ho”, explica José María Paños. De fet, a banda del que suposa fer veure que vius a un altre lloc, s’hi suma un debat moral, que és el que se’ls ha tirat en cara al col·lectiu que ha pres aquesta decisió. En una discussió al programa Cuatro al día, el periodista Javier Ruiz li retreia al youtuber Wall Street Wolverine -defensor de marxar a Andorra per pagar menys impostos- l’essència del debat moral: “El problema és que per arribar on estàs, has conduït per unes carreteres que hem pagat amb els impostos d’Espanya, has rebut una educació que hem pagat amb uns impostos de qui tributen a Espanya, per pagar les pensions als teus pares hem estat tributant a Espanya. El problema del cop de porta és que el que deixes enrere és el que t’ha portat exactament allà on ets tu: els impostos espanyols. I tu estàs rebutjant això com si fos una qüestió de perdedors. Bé, doncs aquests perdedors són els que han pagat que tu estiguis on estàs”.
I més enllà d’això, la por que els joves -que acostumen a ser el target que segueix aquests youtubers- i els adolescents “aprenguin” o se’ls difongui el missatge que pagar impostos és ‘ser un loser’. D’això El Rubius també en parla en el seu escrit, on denuncia que Hisenda l’ha tractat malament. “[…] pagar impostos és contribuir amb la teva aportació al progrés i la prosperitat del país on resideixes. Però això ha de ser una relació equilibrada entre l’Estat i el ciutadà. I si aquesta premissa no es compleix, és completament legítim que el ciutadà, en el ple ús de la seva llibertat com a ésser humà prengui les decisions que consideri apropiades si estan dins de la legalitat i no rebi el tracte que he rebut jo durant els darrers dies”, explica. En definitiva, un debat amb arma de doble fulla.
Andorra, captació de talent
En un comunicat assegurava que no és només aquest el motiu, “tots els meus amics són allà”, però els beneficis fiscals van ser la part a què es van aferrar la majoria de mitjans. Però també cal tenir en compte que, ja sigui pels impostos o ja sigui per altres motius, a Andorra s’hi està creant, cada vegada més, un ecosistema emprenedor que fa xarxa i negocis entre ells. Dels youtubers més exitosos de l’Estat, molts ja tributen a Andorra: El Rubius, Vegetta777, TheGrefg, Willyrex, sTaXx, Alexbyç, LOLiTO, Thetoretegg1, Ampeter, Gymvirtual, entre un llarg etcètera.
El nou fenomen: molts youtubers i altres personalitats amb nivells de vida alts i similars es troben en un país petit i connecten, munten una xarxa social i exclusiva i això porta també a fer negocis junts
Tot això està fomentant també un nou fenomen: molts youtubers i altres personalitats amb nivells de vida alts i similars es troben en un país petit i connecten, munten una xarxa social i exclusiva i això porta també a fer negocis junts. El Rubius mateix, en el seu comunicat, donava a entendre també aquesta idea: “Des de quan mudar-se a un altre país és il·legal? Si me n’hagués anat a viure a Alemanya, Noruega o Japó, ningú m’hagués dit absolutament res. Alguns consideren “egoista” o “poc ètica” la meva decisió de mudar-me a Andorra. Però no és menys cert que allà s’hi troben la majoria dels meus amics i companys de professió i que allà, pel que m’expliquen, puc sortir tranquil al carrer, hi ha seguretat i puc estar en un entorn cultural tranquil i segur, que al cap i a la fi és el que estic buscant”.
A més, ara s’ha posat el focus en els youtubers també pel fet que al portar l’oficina al damunt, ja que no necessiten més que un portàtil i connexió a internet, és complicat controlar-los. Però si ens fixem en el món de l’esport, molts esportistes viuen a Andorra, especialment del món del motor, com ara Maverick Viñales o els germans Espargaró. D’altres, com Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa i Fernando Alonso, viuen a Suïssa.
Lupa a la seu fiscal
Que Hisenda posi tant d’esforç en controlar la residència fiscal no és quelcom que hagi passat sempre. Sense anar més lluny, el canvi de seus post 1 d’octubre, va consistir en gran part de moviments de seus socials, que tenen una “incidència relativa en els impostos i només serveis per les reunions de junta”, explica Jover. Però en alguns casos es va moure el domicili fiscal, cosa que porta algunes obligacions i que moltes empreses han eludit. És el motiu pel qual l’empresa Ciments Molins ha estat denunciada per una part de la junta, que considera que no està complint. Amb tot, però, Hisenda no ha anunciat controls sobre aquests moviments i, tot i que s’ha comprovat que en molts casos les empreses només han llogat un espai de coworking en alguna ciutat per posar-hi la nova adreça, però realment l’activitat continua a Catalunya, de moment no hi ha hagut represàlies.
Paños: “En el canvi de seus hi ha un component polític i és una manera de debilitar el sobiranisme, de manera que no els interessa inspeccionar massa”
Cal tenir en compte que, a diferència del cas dels youtubers, en el cas del moviment de seus Espanya no perd diners, perquè es continua pagant impostos al país. “A la llarga sí que afecta al dumping fiscal entre autonomies, però poc”, explica Paños. Però la diferència principal està, segons el president de l’ACATFCL, en el fet que “en el canvi de seus hi ha un component polític i és una manera de debilitar el sobiranisme, de manera que no els interessa inspeccionar massa”, assegura. Alhora, “aquestes empreses estan sotmeses a l’impost de societats, que estiguis on estiguis s’ha de pagar a Madrid”, de manera que és només un tema d’imatge política.
Un article de Carlota Serra (AMIC) per a Menorcaaldia.com