N’Antxon Castresana ens porta avui ‘la veu femenina més menorquina’, Joana Pons Olives, avui sola, sense ses guitarres. El nostre fotògraf ens vol mostrar la imatge d’una dona que ha portat la música menorquina per tot arreu des del 1989. Ell afirma que “el nostre grup va començar l’any 1989, amb intenció d’entretenir i res més, a el principi, portàvem en repertori, tot tipus d’estil de música, ja que a l’illa hi ha poc públic, per tal d’abastar a més quantitat de gustos”.
Però als dos anys ja enregistraven a Palma el primer casseet. Després ja va venir un vinil i, per fi, el CD en menorquí “Cançons de Menorca”. Una música que els va dur per tota la geografia espanyola. Onze enregistraments després Joana Pons i ses Guitarres segueixent conquerint el cor dels menorquins i dels de fora que estimen la bona música.
Na Joana assegura que “aquí, a casa, crec que hem estat a tot arreu, rebent l’afecte del públic. Som gent senzilla, que gaudim amb la música que fem, i seguim amb il·lusió, mentre poguem”.
Tota aquesta música i aquesta força que té la seva veu, però alhora tan càlida, propera és que que n’Antxon ha volgut copsar amb aquesta imatge.
Si hi ha cor hi ha fets que diuen més que ses paraules i Na Joana mou molts cors més que muntanyes.Chapeau!