“Sóc crític però no idiota”

El rol de la Unió Europea cada cop em decep més. Per diferents  motius. La reacció en front de la cabronada “made in Putin” sembla  de pa sucat amb oli. Anunciar –fa cosa d’un mes– que l’energia  nuclear i el gas natural es consideraven energies verdes a tots els  efectes és tocar a morts. Ací em retrona l’oïda un pensament del gran  Eduardo Galeano: “si votar servís per a quelcom, ja estaria prohibit“. 

Argumentar que –a diferència del carbó– no genera emissions de  CO2 passa de taca d’oli. Com si els mandataris europeus es pixen  damunt nostre i diuen que plou. Volen amagar que l’ingent volum de  residus generats requereix una gestió complicadíssima. A banda que  el gas natural és combustible fòssil i finit. Per tant sotmès a la  dinàmica que en condiciona el preu i la disponibilitat. Aquest darrer  punt queda ben palès en motiu del polvorí bèl.lic d’Ucraïna, atacada  salvatgement per un odiós Vladimir Putin. 

D’això –i no només d’emissions– va el fet d´ésser verd i sostenible.  Semànticament, cal anar al fons del problema. Per tant, tot i que em  considero de lletres, tan sols hi ha una única modalitat energètica que  compleix tots els requisits de la sostenibilitat. No és altra que les  energies renovables. Com que Catalunya, però, va ben endarrerida  en vies eòliques i fotovoltaiques, no ens ho podem jugar tot a la carta  renovable, ipso facto. Un cop dit això, que no ens enredin ! Que no  ens tractin de babaus ni ens vulguin fer beure a galet. 

Cal apostar, “of course”, per una transició energètica on l’energia  nuclear i el gas tinguin un paper important. Sobretot precintant les  centrals tèrmiques i tota modalitat de generació amb emissions de  CO2. La UE es curava en salut atorgant el segell “verd” a la dicotomia  nuclears/gas en format provisional. El temps no pot ésser indefinit. A  banda que ja està bé de jugar a la puta i la ramoneta amb interessos  polítics com els francesos (en tema nuclear) i els germànics o russos  (en gas natural). Recordo que Macron ha presentat el seu pla 

d’impuls a l’energia nuclear: amb 14 nous reactors i la pròrroga més  enllà dels 50 anys de vida útil dels 58 que té operant l’estat francès. 

Som davant d’una flagrant relació entre causa i efecte. D’una o altra  manera, que no perdin de vista arribar a la neutralitat climàtica  absoluta l’any 2050, desenvolupant les renovables. Jo ja no hi seré.  Mentrestant, però, aniré fent de mosca collonera. Ens hi juguem molt.