Acabem de conèixer la notícia que el Premi Nobel de literatura d´enguany s´ha atorgat a un escriptor noruec; Jon Fosse. A través d´aquest article, intentaré dibuixar una mica el seu perfil. Ho faig amb l´ànim d´engrescar tothom a llegir-lo. Ningú no en quedarà decebut. Ans al contrari. Val molt i molt la pena.
Té 64 anys i escriu de fa gairebé 30 anys. Potser allò que algú qualificaria com una vocació un pèl tardana. Té obres d´assaig, contes, poesia, literatura infantil, novel.les i –sobretot– se´l situa al món dels guions teatrals. Malgrat que pugui semblar un desconegut, les seves obres s´han traduït a més quaranta idiomes. Al seu propi país, el valoren tant que el rei d´allí li va concedir –ja fa temps– la Grotten, una residència honorària, propietat de l´Estat. És dins les instal·lacions del Palau Real. Vull pensar que, en aqueix entorn, la pluma deu anar sola quan es posa a compondre i/o escriure.
Més d´un lector es preguntarà el per què del títol que he triat per aquest escrit. Tan senzill com pel fet que en Fosse manté que la seva ambició persegueix que el nucli d´allò que escriu sigui transparent com l´aigua. També, que reflecteixi els entorns local i universals, a l´ensems. Això sí, sempre vol defugir tota mena de protagonisme i afegeix: “prefereixo ignorar allò que escric. Tan sols cerco ésser molt precís quan ho faig”. La discreció, doncs, esdevé un dels seus trets més remarcats.
Se´l considera el Beckett del segle XXI. La profunditat emocional de la seva obra palesa una narrativa senzilla, profunda, tendre i molt curosa. Pren el relleu de l´escriptora francesa Annie Ernaux, en un premi literari molt important arreu del món i dotat amb 920.000 euros. Poca broma!
Al llarg dels darrers 10 anys, certament aquest guardó ha escenificat alguna que altra sorpresa. Per exemple, l´any 2016 es va concedir a Bob Dylan “en haver contribuït a crear una expressió poètica dins la gran tradició de la cançó nordamericana”. La resta del llistat –a banda de la ja referida Annie Ernaux– seria el següent:
- Alice Munro (2013)
- Patrick Modiano (2014)
- Svetlana Alexiévich (2015)
- Kazuo Ishiguro (2017)
- Olga Tokarczuk (2018)
- Peter Handke (2019)
- Louise Glück (2020).
- Abdulrazak Gurnah (2021)
A nivell de l´estat espanyol, podem vantar-nos de citar 4 escriptors afamats que van assolir aquest “cim”:
- José Echegaray (1904)
- Jacinto Benavente (1922)
- Juan-Ramón Jiménez (1956) i
- Camilo-José Cela (1989).
“Off the record” –i amb un cert calçador– podríem afegir-hi el peruà Mario Vargas Llosa, que també compta amb la nacionalitat espanyola,. En detriment seu, posant-hi més pa que no pas formatge, potser s´ha fet més famós –a casa nostra– ocupant pàgines de l´anomenada “premsa del cor” que no pas per altres temes.
De cara a cloure l´article, em permeto recordar que la idea dels Nobel té el seu origen en la figura de n´Alfred Nobel, descubridor de la dinamita. Abans de morir, va deixar escrit que el capital dels seus estalvis s´apliqués a crear una fundació que premiés aquelles persones que s´havien distingit per fer una contribució significativa i d´un pes específic important envers la humanitat. Va éssr l´any 1901 –aproximadament 5 anys després de morir– que la idea esdevingué una realitat.
Les modalitats del guardó abasten cinc àrees o matèries: Física, Medicina, Química, Literatura i Pau. En aquest darrer, justament la premsa del dia que tanco aquest article publica la notícia que s´ha concedit a l´activista iraniana Narges Mohammadi…, pel seu activisme en favor dels drets de la dona. Tenia por que el Comitè hagués arribat a tenir la barra de pensar en l´estirabot vomitiu de donar-l´hi al Josep Borrell, vicepresident de la Comissió Europea i màxim representant de la U.E. en matèria de seguretat…
…Moltes cimeres, un munt de declaracions als mass.media, dinars i sopars de gala fent el passerell…però ens apropem als 20 mesos de guerra. Tenim tot el dret a pensar que tant ell com tota la seva “parentela” política demostren molta inutilitat o poques ganes d´arranjar el focus. Tots ells se´n poden anar a pastar fang.
…………………………
Josep Ballbè i Urrit.
… és cert que el Premi Nobel de la Pau és molt més discutible que el de literatura… presentar a un dirigent d’una dictadura integrista teocràtica com pot ser un papa o a un president d’un país que persegueix i mata persones sense judici en països estrangers saltant-se el dret internacional i causant milers de danys col·laterals sense que ningú li demani explicacions, és patètic… almanco, amb el Nobel de literatura, estem tots més tranquils de què ho hauran fet bé…