El símil de la calor i la seva arribada de forma sobtada i, sobretot, molt intensa és clar. D’una primavera “pacífica” respecte a les anteriors, passem a uns valors molt elevats en el moment d’acomiadar-la.

D’entrada, la primavera astronòmica s’acabarà la matinada del 21 de juny. Però això serà, des del punt de vista de l’astronomia. En el món de la meteorologia, la primavera és març, abril i maig. L’estiu és el juny, juliol i agost.

Quan redacto l’article som dimecres 28 i s’anuncia la jornada que obre les portes a la calorada. No us puc parlar de valors assolits, però, si d’uns pronòstics que pinten els dies 28, 29, 30, 31 i 1 de juny amb valors que tocarien els 35 o els superarien lleugerament. Això sempre a Ponent, lluny de la influència marítima. Una influència del Mediterrani que és freda en aquesta època. Amb un mar al voltant dels 18 als 20 graus, la formació de boires costaneres és típica amb irrupcions càlides. Llavors tenim dies de fresca arran de mar i, a estones, quan la boira és present, ben grisos.

Sigui quina sigui la vostra ubicació, cal destacar en aquest article la magnitud dels dies previstos. Assolir els 35 °C al maig no és excepcional. De fet, el 1999 es va produir el 35 més matiner dels que es tenen registres. Va ser el dia 11.

El 2021, 2022 i 2023 vàrem tenir 3 primaveres molt càlides. Especialment el 2021, 2022 i el març del 2023.

El 2022, Lleida capital va assolir els 36 graus els dies 21 i 22 de maig. Aquests dos valors són el rècord de calor, en un mes de maig des que hi ha registres el 1941.

El titular d’aquest article va en la línia del que comentava unes línies més amunt. Que d’una primavera continguda, tot i que càlida molts dies a l’abril o alguns de maig, passem a una darrera setmana de maig desbocada. De produir-se valors entre 36 i 37 a Lleida capital durant cinc dies, estaríem parlant d’un rècord de calor sense precedents per intens i dilatat en el temps, dins del mes de maig.