LA CULTURA COM A EIX VERTEBRADOR DE LA POLÍTICA LOCAL
La cultura com element vertebrador d’un poble, un valor que l’impulsa i el fa créixer, que li dóna identitat i que contribueix positivament al seu futur, ha de ser un dels eixos centrals de la política local. La cultura és l’ànima d’un poble i com a tal, l’hem de protegir.
Fa massa anys que la cultura a Ciutadella pateix de manca de reconeixement i a la vegada de la inestabilitat i les crisis de governs anteriors. Per açò, més que mai els socialistes promourem amplis acords que afavoreixin la continuïtat i la consolidació de les polítiques culturals.
Vet aquí algunes de les nostres propostes.
Palau Saura Miret. Davant de l’error que suposa el lloguer de Can Saura als jutjats, un cop esgotades totes les vies possibles per evitar la signatura del conveni, des del PSOE hem trobat necessari iniciar la via administrativa presentant davant l’Ajuntament un recurs de reposició on demanam la suspensió cautelar del contracte perquè apostam per un Can Saura cultural. No ens resignam ni a quatre anys ni a cap.
Recollint la filosofia del Pla General de Cultura del 2003, com un referent a adaptar a la realitat actual, un dels usos de Can Saura seria ubicar-hi el museu d’interpretació de la ciutat seguint el plantejament museogràfic que es feia en relació a les diferents èpoques històriques de la nostra ciutat. A més, hi cap també la possibilitat d’un museu de Sant Joan. I un tercer aspecte seria posar a disposició de les entitats culturals diferents espais de l’edifici que es podrien emprar de forma immediata per fer-hi activitats: concerts, exposicions, representacions… I tot açò, sotmès al debat i a la participació de les diferents entitats, cosa que pensam fonamental.
Teatre d’Es Born. Hi hagut incompliment tant pel Ministeri com per l’Ajuntament en la realització de les obres. El primer perquè va consentí que s’executàs un projecte modificat sense que l’Ajuntament l’hagués informat. I l’Ajuntament perquè no ha fet el seguiment adequat d’aquests obres i va acceptar l’edifici amb el conjunt de desperfectes. Tota obra té un període de garantia i un període de liquidació que, amb el 10 % per excés d’amidament, se’n poden resoldre moltes de deficiències si hi ha força interès i voluntat negociadora. I no renunciam tampoc a demanar les responsabilitats que facin falta pel dany ocasionat a nostre poble.
En relació a la Fundació Ciutadella Cultura, pensam que ha de ser l’òrgan dinamitzador de la cultura de la nostra ciutat i un autèntic element aglutinador de les diferents entitats que conformen la xarxa cultural del nostre municipi. I també ha de ser la garantia de participació d’aquestes en la definició d’un projecte cultural de futur. Per això, pensam que, des de l’Ajuntament, s’ha de potenciar i s’ha de revisar el seu funcionament i se li ha de donar el protagonisme i l’autonomia necessaris perquè sigui el referent cultural de Ciutadella.
La cultura no es pot contemplar com una despesa sinó com a una inversió de futur I per açò necessita de recursos econòmics. És evident que s’hi ha de destinar una partida econòmica important, adaptada, és cert, a la situació econòmica del moment. Però també s’han de cercar altres fonts de finançament. I una d’elles és reclamar l’1 % dels pressupostos de totes les obres públiques que obligatòriament s’ha de destinar a inversions culturals. Només amb el tram de les obres de la carretera Ferreries-Ciutadella es podria disposar de prop de 70.000 €. Però no tot s’acaba aquí; s’han de recaptar fons europeus, s’ha de potenciar el mecenatge, constituir associacions d’amics de les arts, associacions d’espectadors, fomentar el micromecenatge…
S’ha de tenir especial cura del nostre patrimoni immoble: tenim unes muralles i uns bastions a restaurar i potenciar que compten amb ambicioses propostes de la Societat Històrico-arqueològica Martí i Bella. Tenim un patrimoni de pedra i una riquesa arqueològica que hem d’estimar, protegir i posar en valor.
I la nostra llengua, la llengua catalana, tan malmesa en aquests darrers anys, ha de ser objecte d’especial protecció per tal que recuperi el lloc que li correspon com a mitjà per a entendre’ns i com a expressió de la nostra cultura.
La creació literària, la música, les arts escèniques, el cinema i l’audiovisual, la cultura popular, les arts plàstiques… tot açò constitueix la nostra riquesa cultural que ha d’esdevenir un factor de transversalitat, l’eix vertebrador de la política municipal.
