És àmpliament reconegut que el sector financer i el sector tecnològic tenen un problema de diversitat de gènere. Les dones tenen poca presència en càrrecs directius i, encara menys, en posicions de fundació i creació d’empreses. Per això pot sorprendre que en el sector fintech, on les finances i la tecnologia convergeixen, la presència femenina sigui lleugerament superior que en els sectors tradicionals. Així es desprèn d’un estudi elaborat per l’Associación Española de Fintech e Insurtech, amb què observem que més de la meitat de les 125 startups consultades creu que a les fintech existeix més flexibilitat perquè les dones ocupin càrrecs directius en comparació a una companyia financera tradicional. D’aquesta manera, un 80% dels enquestats assegura que a la seva empresa promou la conciliació entre vida familiar i laboral. No obstant això, encara queda molt camí a fer, ja que la presència femenina en l’entorn fintech és d’un 28% i només un 2% d’aquestes empreses tenen una dona CEO.
[Gràfica 1] Font: Estadística de les dones al sector fintech. Asociación Española de Fintech e Insurtech
Segons l’estudi, el 48% de les dones té formació financera, el 20% formació en màrqueting i comunicació, el 16% en dret i només un 8% en enginyeria informàtica. Si parem atenció a aquesta darrera dada, el focus del problema de la desigualtat se centra, novament, en l’educació. Però aquest dèficit educacional no sembla existir en l’àmbit financer i, malgrat tot, la paritat fracassa estrepitosament. Si passegem per les facultats d’ADE o d’Economia, observem que les dones poden, fins i tot, superar en nombre els homes. Així doncs, quins altres factors, més enllà de l’educació, poden provocar la desigualtat? La resposta no pot ser més descoratjadora. Molts. La cultura de l’entorn, la pressió familiar, la maternitat, les imposicions socials, la dificultat de conciliació, el sostre de vidre, el terra enganxós… Només per mencionar-ne alguns. En aquest article, m’agradaria parlar d’un d’aquests, només un: l’excessiva “masculinitat” en l’entorn financer i tecnològic.
La necessitat de referents
La meva experiència com a professora de finances i tecnologia em permet estar en contacte amb joves interessades en ambdós camps. Encara que aquestes experiències no poden generalitzar-se, resulten interessants per exemplificar alguns dels reptes als quals s’enfronten. Fa un parell d’anys vaig conèixer una alumna especialment brillant a l’assignatura International Finance. Brillant tant acadèmicament com personal. Una d’aquelles alumnes que tens la certesa que arribarà lluny. Analítica, eficient i apassionada per les finances. Va aconseguir una beca per estudiar i treballar als Estats Units, però després de la seva experiència al sector de mercats financers, em va confessar que no hi seguiria. Considerava que l’entorn era massa masculí. I la vaig entendre.
Més enllà d’aquest cas, moltes alumnes m’han felicitat per ser una professora de finances o de tecnologia que es mostra femenina i, alhora, forta. Curiosament, les sorprèn trobar feminitat i força unides, i crec que paga la pena plantejar-nos per què. Per descomptat, hi ha referents similars al meu, però en el seu imaginari sembla que no hi son gaire presents. Potser és perquè, als inicis, les dones es veien obligades a vestir, parlar i comportar-se com els homes per poder competir en un entorn masculí. Però és essencial que mantinguem la nostra idiosincràsia i trenquem aquests estereotips. La diversitat serà possible si ens mantenim fidels a la nostra feminitat. Una feminitat entesa en el seu sentit més ampli i, per descomptat, també allunyada de qualsevol estereotip.
En l’imaginari de les alumnes no hi ha referents femenins i forts. Potser perquè als inicis, les dones es veien obligades a vestir, parlar i comportar-se com els homes per poder competir en un entorn masculí
Cada cop està més estesa la idea que la diversitat pot implicar una millora en la gestió empresarial. En aquest punt, em sorgeix el dubte. Està científicament provat que la diversitat de gènere ajuda les empreses? Si analitzem els estudis realitzats, observem que no hi ha un consens sobre si la incorporació de dones als consells d’administració o a alts càrrecs directius influeix sobre l’activitat empresarial. Mentre alguns estudis no observen cap mena de relació, altres hi atribueixen relacions tant positives com negatives. Aquesta disparitat de resultats pot ser deguda a una diferència en la utilització de mètodes estimatius, però també a altres factors com el grau de patriarcalisme, la cultura del país o una insuficient massa crítica de la dona en l’empresa i càrrecs directius i, per tant, una insuficient “feminització” de l’entorn.
Fintech sense estereotips
Les fintech, a diferència d’empreses financeres o tecnològiques més tradicionals, son startups i, com a tals, son empreses modernes i àgils amb un ADN molt jove. Estan lliures de sinergies i d’estereotips ancorats en les estructures tradicionals i permeten l’entrada d’idees i noves “maneres de fer”. Les dones poden tenir en les fintech més possibilitats d’impregnar la seva petjada i de generar impacte.
El recorregut està ple d’obstacles i representa un gran repte tant per als homes com per a les dones que reclamen un canvi. És evident que no es consisteix només a “feminitzar” un món “masculí”. El canvi ha d’iniciar-se molt abans i a més profunditat. Som testimonis d’un nombre creixent d’iniciatives que s’estan duent a terme a escoles i instituts per donar visibilitat a referents femenins. Però no hem d’oblidar que les millors referents per a les joves son aquelles que coneixen personalment. Una professora, una cap, una companya de feina a qui van presentar-te en un sopar… Hem de ser fortes, hem de ser femenines (sense estereotips) i hem de ser visibles.
.- Aquest és un article de na Luz Parrondo. Directora del Departament de Finances, Comptabilitat i Control de la UPF Barcelona School of Management i AMIC per a Menorcaaldia.