Aquesta setmana en Joan Pons ens ofereix un repte sense fotografia. Haurem d’endevinar de quin lloc parla només amb les seves paraules.
3-. ON HI HA UN TAMBOR DE PEDRA?
Així com Amèrica té la seva arpa d’herba, Menorca disposa d’un majestuós tambor de pedra. Encara que en l’antiguitat, a l’època dels campanars, quan els motors d’explosió i les màquines cantaires no campaven per la nostra illa el tambor de pedra es podia sentir des de quilòmetres a la rodona, jo vaig escoltar per primera vegada el seu so retronant quan m’hi vaig atracar unes poques passes. Hi havia un canvi de temps. El cel es va tornar negre com la panxa d’un cavall encabritat, el sol va desaparèixer espantat i l’aigua de la mar també va canviar de color i va començar a emetre un so bullidor com si unes bruixes escaldessin dins una olla o una marmita centenars de cranis. He de reconèixer sense pudor que em vaig espantar. El món invisible rodolava i la superfície líquida era percudida per unes baquetes que ben bé podrien ser els llamps que van precedir els trons que arribaven amenaçants, com un ramat de cavalls, des del profund i gris horitzó. No oblidaré mai, com he dit, el seu so. Inèdit, sense partitura, no compost mai per humans. Un so gens orquestral, lític, humit, unit a les gotes d’aigua que començaven a caure i que havia impressionat els ocells de la terra i del mar que ens sobrevolaven i que, de cop, havien respectuosament callat.
En quin lloc secret de Menorca es troba aquest tambor de pedra? La solució la propera setmana, amigues i amics.
SOLUCIÓ AL SEGON ENIGMA SOBRE ELS 50 LLOCS SECRETS DE MENORCA
2-. ON HI HA UNA CISTERNA DAVALL UNA BIBLIOTECA?
Em van convidar a parlar de La casa de gel. La novel·la va guanyar el premi Ciutat d’Alzira i va de les desventures de l’home més lleig del món. Hi ha una escena a la novel·la on apareixen unes anguiles dins una cisterna. És un episodi important en l’obra perquè serveix de metàfora dinàmica dels anhels de les persones a l’hora de cercar l’amor. Idò. El club de lectura va anar com una seda i la sorpresa va ser que, després d’haver parlat amb els lectors, la majoria lectores, de l’acte, la coordinadora del grup, una professora molt competent i preparada, em va indicar unes escales a la mateixa sala que descendien a una cisterna. Em va semblar espectacular i, els mecanismes de l’atzar, inquietants. El club de lectura l’havia fet a la sala amb voltes de la Biblioteca Pública de Maó, una mena de soterrani ampli i poc airejat, que està situada a la plaça de la Conquesta nombre 8. Pocs lectors saben que davall els llibres de la biblioteca, que també és Arxiu històric, hi ha una cisterna oberta que, durant anys i panys, va ser el dipòsit de l’aigua d’aquest edifici construït l’any 1761 damunt unes construccions medievals com a palau de la família Mercadal i amb característiques neoclàssiques.