Seguim fent camí, aquesta setmana molt ben acompanyades per Carme Cloquells (Maó 1963), que està d’estrena presentant el seu nou poemari que recomanem feroçment des d’aquí; Infanticides (Stonberg, 2021). En què tracta de manera severa, descarnada però amb força delicadesa el patiment actual dels infants enfront de la manca de referents.
Na Carme és psicòloga, orientadora educativa i activista cultural. Ha publicat Els fantasmes de Bloomsbury i altres contes (La Busca, 2006), i els poemaris Els Infants Transparents (La Busca, 2007) i Mecanisme Silenciós (La Busca, 2012). A més, col·labora en la revista Superna com a traductora de poemes anglosaxons al català.
Declara escriure per compartir i trobar un espai de llibertat. Apassionada de les arts, explora diverses temàtiques com les subtileses del comportament humà, la relació amb el passat i l’engany de la memòria, el penediment, la soledat, el sentiment d’inadequació, la preservació de la unicitat, la infantesa, la fragilitat, i la relació entre comunicació i l’entorn, especialment l’illenc.
Aquí us deixem un dels seus darrers poemes inclòs a Infanticides (Stonberg, 2021)
ULLS
Ulls d’adults que miren i consenten en nom d’una suposada normalitat. Adults que, trasbalsats, per un món sense rumb, se senten estels en un cel massa obert. Infants que, enmig del caos, sobreviuen amb ferides. Forats als arbres. Inconscients de les mirades alienes. Massa joves per patir, massa prest per desgastar-se.
Uns nens plens de paraules:
Paraules presagi
Paraules ferida
Paraules culpa
Gravades
Esculpides.
Receptacles de paraules.
Si vols participar escriu-nos a donamvers@gmail.com
En aquests links trobareu més informació de Carme Cloquells