La presència britànica a Menorca durant el segle XVIII és un dels trest fonamentals de lanostra història i que també ha marcat molt l’arquietctura que tenim. Es Castell és un dels exemples més clars amb tants edificis de color vermell que recorden qualsevol poblet anglès. Precissament en Joan Pons ens proposa avui un repte sobre el passat anglosaxó de la nostra illa. Qui el sabrà descobrir?
8.- ON HI HA LES RUÏNES D’UN QUARTER ANGLÈS DEL SEGLE XVIII?
L’Imperi Britànic va ser dominadora de Menorca durant tres períodes del segle XVIII. Arran del Tractat de pau firmat per Felip V d’Espanya i Anna d’Anglaterra a la ciutat d’Utrecht es materialitzava la cessió de Menorca a la Gran Bretanya. Era un 13 de juliol de 1713. L’any 1756 Menorca fou conquerida pels francesos. L’any 1763 fins a 1782 tornà el domini anglès. Finalment del 1782 fins a 1802. Idò, a mitjans segle XVIII es va construir a la costa menorquina un quarter militar que feia la funció de vigilància costanera. Comptava amb tres pavellons i hi vivien més de noranta homes. Vaig visitar les ruïnes d’aquest quarter militar fa poques setmanes amb dos experts lectors de pedres que van situar una garita militar al punt més alt d’un camí conegut com l’escala dels jans. Com sol passar amb la majoria d’edificacions militars les vistes són àmplies i espectaculars. L’edificació va ser feta amb cantons de marès d’una lleugeresa sorprenent. Segons els dos amics experts estan molt ben treballats i desprenen una qualitat en la construcció destacable. Com he dit, domina una llarga línia de costa i els vigies de les garites podien veure des de molta distància l’arribada dels vaixells enemics. A pocs distància del gruix del quarter existeix una segona construcció de murs sòlids que ben bé podria ser el polvorí d’aquest conjunt militar del passat. Així, la pregunta és: on hi ha a Menorca les ruïnes d’un quarter anglès del segle XVIII?
SOLUCIÓ AL SETÈ ENIGMA DE 50 LLOCS DE LA MENORCA SECRETA.
7.- ON VA NÉIXER UN FAMÓS DIBUIXANT DEL TBO?
A Ciutadella. En concret al carrer del Roser nombre 9, al costat de la sala d’exposicions municipal que duu el mateix nom. En aquesta casa situada a pocs metres de la Catedral va néixer Marino Benejam i Ferrer. I ho va fer un 26 de gener de 1890. Una placa posada per l’ajuntament de Ciutadella el 26 de gener de 1991 ho recorda. El dibuixant va agafar Benejam com a pseudònim. El seu pare feia feina de sabater, en concret era former. Arran de la crisi de Cuba, el sector del calçat se’n va ressentir i la família va decidir traslladar-se a Barcelona. Era l’any 1897. El seu pare vol que es dediqui a l’ofici de rellotger que ell exercia però el futur dibuixant es decanta per la formació artística. Després d’estudiar a l’Acadèmia de Manuel Alzamora es matricula quan fa divuit anys a l’Escola de Llotja. El 6 de juliol de 1934 debuta com a professional publicant una historieta en el nombre 891 de TBO. Ja no deixaria de publicar-hi fins a la seva mort. La familia Ulises, Aventuras de Morcillón y Babalí o els mítics Los inventos del TBO. Abans havia creat el famós personatge Melitón Pérez. Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1975 a l’edat de 84 anys.