A Menorca, treballar el camp és una devoció. Només així es pot comprendre l’esforç titànic de pagesos i ramaders per cuidar el nostre entorn. Aquest seria el cas d’en Tóbal Capó Fedelich a qui veiem amb la Vaca Gran Campiona de 2018.
Una dada. Segons el PP, alimentar una vaca durant un any costa mil euros més a les illes que a la península. El camp balear rep entre un 30 i un 40% manco d’ajudes econòmiques d’Europa que la mitjana espanyola. Segons els populars, un pagès de Canàries rep fins a 3 vegades més doblers que un de Balears. El Govern fa un any que negocia amb el Ministeri d’Agricultura una compensació del sobrecost de la insularitat però encara esperen. I malgrat tot, la cura del camp i el bestiar segueix.
En Tóbal recorda amb emoció el títol de Vaca Gran Campiona a la Fira del Camp de 2018. Però aquesta festa de la pagesia menorquina no s’ha pogut celebrar els dos darrers anys per la pandèmia. Segons ell, “el que més enyoram són aquets dies de festa/feina compartits amb els amics ramaders. Jo sempre dic: ses bones vaques van i venen, pero el que sempre quedarà, son ses amistats que hem fet gracies a ses vaques!!”
Amb tot això el dubte que ens planteja n’Antxon Castresana és: la vida del camp a Menorca és una devoció, una passió, una tradició o una mica de tot plegat?