En Damià Rotger (Menorca, 1981), té un no sé què que enamora. Jo mateixa, sense conèixer-lo personalment, hi he caigut de quatre grapes. Bromes a part, i és que no voldria desmerèixer la seva poesia desbocada i colorista, haig de confessar que els seus versos em pessiguen. Pot ser perquè compartim l’amor per l’illa Sublim, els llibres en vol, Rilke i el flamenc.
Quan i com comences a escriure seriosament?
El meu primer indici d’escriptura executada des d’una actitud i predisposició conscient, va ser de ben jovenet, l’any 1992, amb tan sols onze anys. Aquell any vaig decidir presentar-me al premi Francesc d’Albranca. Premi que, si no vaig errat, és el més antic de Menorca i quasi de les Balears: enguany compleix els seus 40 anys de vida. I val a dir que 40 anys de premi, any rere any, són molts. Idò bé, aquell ja llunyà 1992 vaig presentar-me al premi Francesc d’Albranca amb el relat en forma de compte, EL PAÍS DELS RELLOTGES. La sorpresa va ser guanyar el meu primer premi literari amb tan sols onze anys. Llavors, ja de més jovenet, durant uns anys vaig deixar l’escriptura una mica de banda per seguir els escrutinis del designi i els esvalots fets vida i excés. I clar, totes aquelles experiències viscudes amb entrega, passió i desenfrè, han esdevingut substància poètica que, puc ben dir, m’han omplert de material poètic durant vàries vides seguides. Vull dir; em podrien tancar en una cel·la que amb tots aquells anys d’intensitat i profunditat, tinc prou material per poetitzar el temps que em queda i el que em manca.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Podria dir que Rilke, Seferis, Verdaguer, Ponç Pons, Pere Gomila, Jaume Alorda, Pizarnik, Velasco, Eliot, Emily Dickinson, Laia Malo, Casasses, Quasimodo, Sanahuja Yll, Vinyoli, etc. Però és mal auguri acotar els referents, ja que no només vénen de la poesia, i om també diu l’estimadíssim amic de versos i vins Àngel Terrón, hauríem de parlar primer d’èpoques i de literatures, la italiana, la grega, etc.
Quins temes tractes als teus poemes?
La meva poesia vol assolir tota l’essència poètica. Captiu per la passió bategant de la vida i unes insondables forces tel·lúriques que em connecten amb la seva terra nativa (Menorca) com la seva terra d’adopció (Mallorca), m’entrego en cegament en la creació i construcció de poemes memorables capaços d’evocar imatges concretes –cales verges, festes patronals, personatges que se n’anaren per no tornar– amb altres més introspectives, obertes a la lliure interpretació i que s’endinsen en la follia i la raó, l’esperit i la carn, el caos i l’amor redemptor.
Tal com diu el mestre Vicenç Altaió en el pròleg de Llibre d’esvalots, treballo en l’arquitectura de llibre pròpia de tots els guanys del racionalisme funcional: «Ser capaç d’abrigar dins meu la complexitat infinita d’una poesia encesa, accidentada, complexa. Fer llibres habitables en l’univers harmoniós del caos i de l’amor, als quals fa única la multiplicitat. Cisellar una estructura que crea un espai temporal habitable, amb hàbitats i indicacions de trànsit, principi i fi, com fa l’urbanisme a la ciutat o la gramàtica en el llenguatge».
I, com les ciutats, la meva poesia proposa un recorregut per la ment creadora: per les pors i passions; per referents i inspiracions que abasten noms com els d’Albert Camus, Alejandra Pizarnik, T.S. Eliott, Syd Barrett, Paco de Lucia, Ponç Pons o, fins i tot, personatges quotidians, singulars, anònims i fascinants.
Poesia de l’invisible, d’allò que transcendeix perquè es propulsa en els còdols del temps i s’amara en la mitgera entre l’esdevenir i l’espai. La llum és llum perquè ens circumscriu el fet poètic. Vet aquí que amb la meva poesia escodrinyo tots els temes que em configuren el viure. Visc infectat del Viure Poemàtic.
Quins projectes tens entre mans?
Tenc projectes en marxa. Entre ells dos nous llibres que sorgeixen arran del tancament d’etapa poètica que es clausura amb Llibre d’esvalots. Així, puc dir que aquest 2021 amb la publicació de «Llibre d’esvalots», tanco una època poètica i vital i n’inauguro una altra que, ja fa un temps, s’està coent a foc lent de manera ignota i natural, escalfant-me el ventre, passant pel baf i esclatant guspires encaliuades pels engonals de la pensa. Així, és irrefrenable, indeturable i incontrolable el que està per venir. Estic molt emocionat. Vida a la vida i envit al temps.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Ponç Pons i Pere Gomila
En Damià ens regala aquest poema acompanyat d’unes imatges.
VINYOLADA
als Cercles de Joan Vinyoli
No us equivoqueu, l’infinit no és u.
N’hi ha molts, de grans i de petits.
Així, tirant una pedra al mar,
direccionant la trajectòria en tendència horitzontal,
veurem com de salt en salt, sobre l’aigua
el xoc imprimeix un seguici d’onatges
que, escalonadament, van desapareixent.
A cada impacte en la superfície,
se’ns en presenten diversos, de cercles concèntrics.
Per tant, si l’infinit és circular, esferoidal
¿que en fem, ara, d’aquests rotllos
que emmarquen altres rotllos?
¿Quin és l’infinit vertader? ¿el cercle
exterior que circumscriu l’espai
o el més petit que habita el bell mig
minúsculitzat per altres circumferències
que l’escanyen i ofeguen?
Sols preguntes d’aigua en direcció errada.
Tanmateix, de tots ells, sols en quedarà l’agitador.
Podem estar-hi múltiples llunes,
incomptables dies definint el cop d’efecte,
cercant l’infinit convincent, fins a adonar-nos-en
que les pedres de la persistència
són les úniques entitats que assoleixen,
amb implacable determinació, la perdurabilitat
esfèrica de l’Incansable.
De’n Damià podeu trobar a les llibreries:
— Grams de tu (Ed. Menorca, 2015. Segon premi Illa de Menorca),
— Lletrescades (Ed. Campgràfic, València, 2016),
— 482 mm (Ed. Bilibú, 2018),
— Arèola (Adia Edicions, 2019. Premi Bernat Vidal i Tomàs 2019)
— Llibre d’esvalots (editorial Moll, 2021).
AMB ALTRES POETES
— Illanvers (2016)
— Mianorca (2016),
— Lletraferits 2017
— Veus Paral·leles (2017)
— Versus (2019)
— Sgt. Pepper’s a través del espejo
>> Juntament amb Marc Fuentes, ha publicat els fanzines punks-poètics:
— Nedar la fosca (2016)
— La carn i l’innombrable (2017)
— Suor negra (2018).
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
Links:
“Arèola”, la poesia fonda de Damià Rotger
https://www.facebook.com/watch/?v=227966081982519
https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2021/04/16/1255679/damia-rotger-musica-poesia-hacen-los-imposibles-sean-mas-nuestros-nunca.html