En Joan Pons es suma aquesta setmana al recordatori de les víctimes menorquines a la Guerra d’Àfrica que va començar el 1909 i que ara celebra els 100 anys del desastre de l’Annual. I amb aquest tema ens plantejarà un altre repte. Serà el darrer fins el mes de setembre. S’agafa unes vacances ben guanyades però tornarà d’aquí a unes setmanes perque encara queden molts misteris a trobar a Menorca.
16.- ON ESTAN ESCRITS ELS NOMS DELS MENORQUINS CAIGUTS A LES GUERRES DE L’ÀFRICA?
Enguany se celebren els cent anys de la batalla d’Annual. En concret va tenir lloc entre el 22 de juliol i el 9 d’agost de 1921 en el barranc que separa Igueriben i Annual. Va succeir durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s’endinsaven a la regió africana i les tropes irregulars del líder independentista Abd el-Krim. Degut a la magnitud de la tragèdia aquesta batalla es coneguda en la historiografia espanyola com a Desastre d’Annual. Idò, us demanareu, què hi té a veure una guerra a tantes milles de distància amb Menorca? Per aquella època obscura només anaven a la guerra els soldats que no podien pagar a l’estat per deslliurar-se’n. Dit d’una altra manera, tret dels generals que s’ho miraven des de la distància, només anaven a la guerra els pobres. De fet, de Menorca, van participar a les guerres africanes molts de menorquins. La majoria van tornar després de viure els horrors d’una guerra cruel i injusta que no era la seva, a diferència dels militars africanistes, vinculats al rei Alfons XIII, com el general Silvestre, que va dirigir l’ofensiva desastrosa de la batalla d’Annual. Uns pocs, en canvi, en concret 57 menorquins, van morir, ja sigui per les ferides o per les malalties, i la majoria van quedar, enterrats o a mercè de les aus carronyaires, al continent africà. Per tal d’homenejar els caiguts en aquesta guerra llunyana d’ultramar, l’ajuntament de Maó va acordar organitzar un concurs per tal d’alçar un monument que els honorés i els recordés amb els seus noms i els seus llinatges. La idea va prosperar i aquest monument espectacular es va alçar i en l’actualitat recorda l’absurd de la guerra i les víctimes d’aquesta desfeta militar espanyola. Però en aquesta secció ens interessa situar l’enigma en el terreny i, la pregunta pertinent és: on estan escrits els noms dels menorquins caiguts a les guerres africanes del primer quart del segle XX?
SOLUCIÓ AL QUINZÈ ENIGMA
ON HI HA UNA MARE DE DÉU PÈL-ROJA?
A Maó. A l’església de Sant Francesc. A la capital menorquina. Església que està aferrada a l’edifici monumental del Museu de Menorca. Es pot aprofitar la visita per entrar-hi i admirar la selecció de la col·lecció exposada i anar a guaitar després al mirador del penyal des del qual es veu illa Pinto i la colàrsega del port de Maó. L’església, que compte amb un claustre, va ser començada l’any 1719 i acabada l’any 1792. Església i claustre es van construir damunt un temple gòtic de l’any 1459 dedicat a Santa Maria de Jesús de Natzaret, més conegut amb el nom de convent de Jesús. L’any 1535, com a conseqüència del terrible atac turc encapçalat per Barba-rossa, l’edifici va ser derruït i el vent de la destrucció ens ha deixat sense notícies de la base original. L’església parroquial és de nau única, amb decoració d’arcs i seguint un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepció, també d’estil barroc. L’enfront és massís i té un portal d’estil romànic. El claustre, ja dins el Museu de Menorca, és de planta quadrada i consta de quatre plantes. Al bell mig hi ha un pou. Amb la desamortització de l’any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nàutica, biblioteca pública, institut de batxillerat, Casa de Misericòrdia i, en l’actualitat, també seu del Museu de Menorca. La mare de Déu pèl-roja és una d’aquestes característiques que fan única aquesta església fundada per Fra Bartomeu i dotze religiosos més i que va ser durant anys el primer convent que va existir a Maó.