Tenebrosos per a alguns… Bucòlics, romàntics i autèntics recessos de pau per a uns altres… El que no es pot negar és que els cementiris acullen belles obres d’art romànic i monuments dignes d’admirar. Molts elements funeraris són visitats per milions de turistes a tot el món, exemple d’ells: les piràmides d’Egipte o el Taj Mahal a l’Índia. També les tombes de moltes celebritats reben a curiosos i aventurers, com la d’Antonio Machado en Cotillure.
En aquest article hem volgut recollir 5 dels cementiris més curiosos i bonics d’Espanya i que no deixen indiferent a ningú, ja sigui per la bellesa del seu entorn o per les singularitats que presenten.
1. Cementiri de Niembro (Llanes)
Sens dubte aquest cementiri situat a la província d’Astúries s’emporta el primer lloc en el nostre rànquing. Espectacular el capvespre que s’albira des dels seus murs, construït en els marges d’una ria on pot contemplar-se les baixades i pujades de marea. Un paisatge al·lucinant i de pel·lícula (no en va en els seus voltants s’han filmat tres: L’Avi, Epíleg i la Senyora). Un dels llocs més bonics a visitar si et mous per aquesta localitat.
2. Cementiri dels anglesos (Parròquia de Xaviña)
En plena Costa da Morte, en la localitat de Camariñas, la Corunya. En aquest cementiri estan enterrats els 175 marins del Vaixell Britànic The Serpent que van morir en 1890 ofegats a causa de la tempestat, i diuen, que al mal estat del far. Després de l’accident, aquest va ser substituït per un nou, actualment un dels més majestuosos de la zona.
3. Cementiri de Sad Hill, Burgos.
A tot just 2 km de la localitat burgalesa de Contreras, a la Vall de Mirandilla es troba aquest cementiri. La seva diferència amb tots els altres és que aquest és fictici i en ell es va rodar en 1966 l’última part de la pel·lícula El Bo, el Lleig i el Dolent de Clint Eastwood i per a la qual es van construir prop de 500 tombes de fusta. Amb els anys, aquest fals cementiri va anar desapareixent, però gràcies a l’Associació Cultural Sad Hill creada en 2013 s’ha reconstruït. En l’actualitat, és un gran reclam per al turisme.
4. Cementiri anglès de Màlaga.
Construït en 1831, presumeix de ser el primer cementiri protestant de la península. Dotat d’un meravellós paratge, digne de visitar, aquest cementiri té un origen una miqueta curiós. En l’època anterior a la seva construcció, quan una persona no catòlica moria i davant la impossibilitat de ser enterrat en els cementiris reservats a l’Església catòlica i romànica, els cossos s’enterraven dempeus a la platja de nit, a la mercè de ser menjats pels gossos i arrossegats per l’onatge. Això va succeir fins que en 1824 William Mark va ser nomenat primer cònsol britànic va manar construir aquest lloc perquè pogués donar sepultura digna també als no-creients. A part dels monuments que hi ha en ells, destaquen les seves tombes fetes de petxines.
5. Cementiri d’Art en Morille
No podíem acabar la llista sense esmentar aquest atípic cementiri situat a la província de Salamanca i en ple camí de Santiago (Via de la Plata). En aquest cementiri no hi ha enterrats cadàvers, sinó obres d’art. Entre els objectes que hi ha enterrats es troba un piano, rotllos de la pel·lícula Enterrat, manuscrits de Fernando Arraball, una samarreta i una pilota de futbol de la secció després de guanyar el mundial donat per Vicente del Bosc i fins a un gos de raça Pitbull enterrat a l’interior d’una maleta.
Un turisme diferent i original, que cada dia compta amb més adeptes.
.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Menorcaaldia.com
… en el punto cuatro hay varias inconcreciones… no se puede tratar de “no-creyentes” a los que creen en dios de otra manera que no sea según el dogma de los católicos, una confesión religiosa más entre las miles que hay (prueba de que ninguna es real), en todo caso los protestantes serán creyentes de confesión protestante, como la minoría católica lo es en lo suyo… los no creyentes serán los ateos, en sus diversas acepciones, apateístas, ateos prácticos, ateos teóricos, antiteístas como un servidor, etc… y si es cierto de que los cadáveres de los ateos eran tratados de esa bárbara manera, da una ligera idea de lo desgraciados hijos de perra que son los devotos creyentes en realidad… más claro agua… y la denominación “románica tampoco es correcta, en todo caso sería romana…