.- Dona’m vers per Rosa Preto.
Haig de confessar que ja fa unes setmanes em preocupava la continuïtat d’aquesta secció. El fet és que se m’acaben els amics i amigues poetes, i gairebé ningú responia a la meva crida setmanal a través de donamvers@gmail.com. Emperò com en els reversos de les narratives de ficció, quan ja estava a punt de rendir-me, de cop he començat a rebre el meravellós “feedback” que diuen els anglesos, i he començat a fer contactes de persones que no conec com és el cas d’avui. Ara només ens falta un/una sponsor, si algú s’anima que m’escrigui també.
Guillem Benejam (Ciutadella, 1990) és professor de llengua i literatura a secundària. Ha guanyat diversos premis literaris Illa de Menorca en 2016 per menors de 25 anys, i el premi de Poesia en els XIX Premis Vila de Lloseta amb el poemari Calç morta (El Gall Editor, 2018). És organitzador, juntament amb Pere Gomila, del festival de poesia i vi «Vers a la Vinya».
Quan i com comences a escriure seriosament?
Des de petit m’ha agradat llegir i escriure. Quan vaig tornar a Menorca fa uns anys, vaig provar sort a premis locals i va ser un ham per seguir conreant l’escriptura. Des de llavors, i gràcies a les classes de llengua i literatura que em faciliten un contacte diari amb aquest món apassionant lligat a l’aprenentatge, puc dir que visc cada dia literàriament.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
La poesia és un camí de coneixement i recerca. Per tant, quan camines sempre trobes noves veus, sempre en tornen d’altres que et conviden a la relectura. Llegir és escalfor perquè és aprenentatge, és vivència, és far que il·lumina i és un acompanyant ideal que ens transporta a l’escriure. És un viatge d’anada que no té fi i, quan hi entres, no en pots sortir.
En el camí de la poesia, darrerament m’he enamorat dels versos de Jaume Pont, he descobert la paraula de Gumersind Gomila, he rellegit la poesia d’Andreu Vidal i m’he capbussat en les veus de Chantal Maillard o Alejandra Pizarnik, entre d’altres. D’altra banda, sempre hi ha espai per al retorn als nostres clàssics (March, Espriu, Vinyoli…) i temps per als versos nous que es van publicant arreu.
Quins temes tractes als teus poemes?
A través de la veu reflexiva pretenc lligar el meu món interior amb l’exterior, cercant l’experiència per mitjà dels sentits. En els primers poemes que he publicat he desenvolupat elements relacionats amb la terra o la vinya, com són el camp, les branques o la planta. Alguns dels meus poemes tenen un to sentenciós o reivindicatiu amb Menorca i la realitat actual com a referent més immediat.
Quins projectes tens entre mans?
El passat 24 de juliol, juntament amb en Pere Gomila i gràcies a la col·laboració del Consell Insular de Menorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Ajuntament de Ciutadella, vam celebrar la tercera edició del festival de poesia i vi Vers a la vinya a les bodegues de Binitord. Per altra banda, el projecte més immediat és seguir llegint i escrivint tant com pugui, a poc a poc i amb bona lletra.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Menorca és terra de versos i, per sort, tenim molts poetes. Recoman entrar-hi i escoltar totes les veus que hi ressonen. Ponç Pons, Margarita Ballester i Pere Gomila són tres grans mestres.
En Guillem ens brinda aquest poema, encara inèdit però que prest formarà part del recull de poemes del IV certamen de poesia de Beniopa Pare Miret (Edicions 96, 2021).
VINYÒVOL
Enfilo el camí estret per darrera vegada
per recollir la collita agredolça del traspàs.
Per darrera vegada travesso el sender d’hores foscants cap a la vinya que m’ha nascut dins la soca,
cap als circells i als pàmpols que m’han regalimat estius i em transporten a blaus i a verds immortals.
A cada pas del viarany, intento retenir en la mirada
tots els perols plens de la fruita madura,
totes les hores crescudes del most més aferradís:
l’herba de fonoll ranci que m’olora,
un ca que udola la nit que m’escolta,
la lluna que em camina adormida,
els solcs de la terra mal llaurada que m’inunden.
Intento guardar dins el cup el millor gra
que acumula la ventada, la sal i el temps,
i per darrera vegada tallo els millors brots:
un per un, els d’aroma i polpa blanca de cotó;
els vermells com de sang i terra seca;
els negres, de la mort fosca de l’avi.
Per darrera vegada, creuo el viarany del cicle
i acumulo els rams per endur-me’ls a casa.
Ja no hi queda ningú. Tampoc els vedells que pasturaven.
I per darrera vegada faig la verema d’aquest camp
i penso com guardar als millors pots l’arrop d’hivern
i al millor bòtil, el millor vi, per al paladar nostàlgic.
Per darrera vegada, trepitjo el sender que m’ha dit la bellesa i m’ha ensenyat la crueltat més àcida del llegat.
Avui en l’adeu d’aquestes terres me’n duc el meu raïm,
però els rostolls dels sarments esporgats
els deixo, per sempre més, estesos, per als altres.
De Benejam podeu trobar a les llibreries:
POESIA
Calç morta (El Gall Editor, 2018) Premi Vila de Lloseta de Poesia 2018.
OBRES COL·LECTIVES
Illanvers XII / Adelina Gómez, Guillem Benejam, Llucia Palliser [et al.] – Maó: Institut Menorquí d’Estudis: Fundació Rubió Tudurí – Andrómaco, DL2017 (Quaderns Xibau de poesia, 17).
Les estranyes restes d’un naufragi i Collita pròpia (Editorial Menorca, 2016). Ofegat per la burocràcia i A partit únic (Editorial Menorca, 2014).
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a
donamvers@gmail.com
Links:
Guillem gràcies pel teu poema , l’he llegit en el context dels esdeveniments que fan mes forta la llum i l’ombra de les teves paraules; una gran abraçada.