El jurat de la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, presidit per la directora georgiana Dea Kulumbegashvili, responsable de la pel·lícula triomfadora de l’edició passada, l’extraordinària ‘Beginning’, ha entronitzat el cinema fet per dones en el seu palmarès. El jurat ha reconegut, principalment, realitzadores en un certamen amb una Secció Oficial amb clar predomini de directores, una de les particularitats més destacades de l’edició d’enguany.
El que resulta incomprensible és que el premi més important s’hagi concedit més per la urgència de denunciar la violència sobre les dones que no pas per la valoració d’altres elements rellevants en la confecció d’una pel·lícula com podria ser-ne la direcció, el guió, la interpretació o l’empremta visual. Així, la concessió de la Concha d’Or al film romanès ‘Crie nou/Blue Moon’ de la debutant Alina Grigore ha estat una decisió força controvertida quan entenem que hi havia altres propostes més sòlides i convincents que aquest film romanès histèric, atropellat, molest i confús.
La Concha de plata ha estat per la cineasta danesa Tea Lindeburg, millor direcció per ‘Du som er i himlen / As in Heaven’, una pel·lícula sobre els somnis estroncats d’una noia que ha d’abandonar la granja familiar on viu a finals del XIX per marxar a estudiar. Aquesta colorista i radiant pel·lícula sobre un temps feliç que s’esvairà per sempre també ha vist com la seva intèrpret, Flora Ofelia Hofmann Lindahl, aconseguia ex aequo el guardó a millor interpretació protagonista. L’actriu danesa ha compartit guardó amb la nord-americana Jessica Chastain, la qual interpreta de forma increïble el paper d’una famosa telepredicadora cristiana real que va acabar embolicada en un escàndol majúscul, fins que va acabar destronada a ‘The Eyes of Tammy Faye/ Los ojos de Tammy Faye’ del nord-americà Michael Showalter.
El Premi Especial del Jurat ha recaigut en la directora Lucile Hadzihalilovic per l’enlluernadora fantasia tenebrosa, retorçada i surrealista, ‘Earwig’. És el segon cop que aquesta directora francesa obté aquest preuat guardó després d’una primera vegada per ‘Evolution’ (2015). Si ‘Earwig’ ha rebut alguna recompensa ajustada als seus mèrits, aquest no ha estat el cas d’una de les millors pel·lícules del certamen donostiarra, ‘Benediction’ de Terence Davies. El director britànic ja havia concursat en diverses ocasions a Sant Sebastià amb estilitzats melodrames com ‘The Deep Blue Sea’ (2011) o ‘Sunset Song’ (2015) i enguany ha rebut un premi, diguem-ne, de consolació, el de millor guió, quan el seu film a competició és senzillament una obra fascinant, preciosa i carregada de sensibilitat i d’humanitat.
El Premi del Jurat a millor fotografia ha estat per Claire Mathon pel seu treball al film francès inspirat en fets reals ‘Enquête sur un scandale d’état’ de Thierry de Peretti. Un guardó força discutible per un film força neutre visualment parlant, encara que pot servir com a reconeixement de la feina de Mathon, directora de fotografia en altres pel·lícules de la present edició del festival com ‘Petite Maman’ de Céline Sciamma o la pel·lícula sorpresa d’enguany, provinent del Festival de Venècia, ‘Spencer’ de Pablo Larraín.
Una altra excepció en aquest palmarès declinat en femení, a part de Terence Davies, ha estat un premi col·lectiu, el de millor interpretació de repartiment, per la radical i experimental peça de Jonás Trueba ‘Quién lo impide’, un film de més de tres hores de durada que fa un retrat coral de diversos adolescents al llarg de cinc anys i que es mou entre la ficció i el documental. El film del petit Trueba també s’ha guanyat el reconeixement del jurat de la crítica internacional Fipresci.
Més enllà de la Secció Oficial podríem esmentar que la delicada, exquisida i tendra pel·lícula ‘Petite maman’ de la directora Céline Sciamma ha guanyat el Premi del Públic de la secció Perles del certamen. O que el provocatiu i expeditiu cineasta francès Gaspar Noé s’ha emportat el Premi a millor pel·lícula de la secció Zabaltegi-Tabakalera per la dura, emotiva i corprenedora pel·lícula sobre l’envelliment, ‘Vortex’, interpretada pel realitzador Dario Argento i Françoise Lebrun, la mítica actriu de ‘La maman et la putain’ (1973, Jean Eustache).
.- Aquest és un article d’en Joan Millaret i AMIC per a Menorcaaldia.com