La OMC està en crisi: en els darrers anys ha rebut nombroses crítiques i l’estocada final va venir quan l’Administració Trump va bloquejar la renovació dels jutges del tribunal de resolució de disputes, debilitant considerablement la institució. La nova Directora General de l’organització, la nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala, reconeguda com una de les 100 persones més influents per la revista Time, s’ha marcat l’objectiu de transformar la institució per adaptar-la a les necessitats del segle XXI.
I és que, des del 2008, hem experimentat una desacceleració del comerç mundial que The Economist ha titulat slowbalisation, al mateix temps que han crescut les barreres del comerç internacional. De fet, segons la plataforma Global Trade Alert, aquest any s’han introduït 1.687 mesures discriminatòries del comerç, el nivell més alt des de la crisi financera.
Però no ens equivoquem, la nova normalitat postcovid no s’encamina cap a una desglobalització, sinó que estem transitant cap a un canvi profund de l’estructura de la globalització. La nova globalització es configura a partir dels diferents canvis que s’estan produint a l’economia. Els cinc principals factors que estan transformant el comerç internacional són:
- Reconfiguració de les cadenes globals de valor (CVG): la divisió de producció en diferents països, anomenada cadenes de valor globals, va ser la gran protagonista de la globalització des dels anys 90 fins el 2008, representant un 50% del comerç mundial. El seu desenvolupament va estar impulsat per les millores en els transports i les comunicacions i pels processos de liberalització comercials (reducció d’aranzels i barreres al comerç). Ara, la pandèmia ha exposat la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament globals. Fins al moment, s’havien emprat criteris d’eficiència, deslocalitzant la producció a països amb baixos costos laborals. La covid ha posat sobre la taula la necessitat de configurar cadenes resilients, diversificant proveïdors i reduint la concentració de la producció en certs països. L’augment dels costos laborals en països en desenvolupament, la robotització i l’aplicació de tecnologies fan que sigui econòmicament viable la producció més propera als mercats de consum, amb CVG més intensives en coneixement i treball d’alta qualificació.
- Regionalització del comerç: en els darrers anys, ha augmentat la concentració regional en els fluxes comercials. Concretament, en les darreres tres dècades el comerç intra-asiàtic ha passat de representar el 28% del total d’exportacions al 42% l’any 2008 i al 46% al 2018. La reconfiguració de les cadenes de valor, els canvis per produir més prop dels centres de consum i l’increment del proteccionisme tendirà a augmentar aquest fenomen. De fet, l’expressió d’aquesta regionalització es mostra amb l’explosió de tractats de lliure comerç entre diferents blocs de països: Unió Europa amb països com Japó, Singapur, Vietnam; l’acord entre els països d’Àsia-pacífic i l’acord de lliure comerç (RCEP) entre els països que formen part de l’Associació de Nacions del Sudest Asiàtic (ASEAN) amb Japó, Corea Sur, Austràlia, Nova Zelanda i Xina.
- La digitalització: l’auge dels mercats electrònics ha obert nous canals per a l’exportació. Els mercats electrònics poden provocar una reducció dels costos d’abordar els mercats internacionals, fet que afavoriria l’accés de les pimes als mercats d’arreu del món, potenciant així el comerç internacional.
- Creixement dels serveis en el comerç internacional: la digitalització i les tecnologies de la informació i comunicació faciliten l’exportació de serveis, de manera que passem a tenir un creixement del comerç internacional propulsat pel creixement dels serveis. Segons McKinsey Global Institute, el comerç de serveis creix en un 60% més d’intensitat que el comerç de béns.
- Geopolítica, capitalisme d’estat i proteccionisme: la geopolítica passa a impactar directament en les relacions comercials. La política comercial ha passat a ser un instrument de política exterior, evidenciat especialment amb l’Administració Trump i les guerres comercials. La pandèmia impulsa una major incidència de l’Estat en l’economia, degut a polítiques de protecció de sectors i productes considerats estratègics per part dels governs.
Tots aquests factors ens mostren que la globalització segueix avançant, però els fluxes tradicionals de comerç de béns i serveis, capitals i persones han estat substituïts per la globalització de les idees, dades i coneixement. I, en aquest nou context, el talent té un rol essencial
Davant aquest escenari, una economia oberta diversifica el risc i aporta capacitats per guanyar resiliència, característica necessària per afrontar crisis i escenaris incerts com els que hem viscut en els darrers temps.
Des d’Acció, l’agència de suport a l’empresa, mitjançant la xarxa de 40 oficines d’exteriors amb un abast a més de 100 països, acompanyem a l’empresa per fer-la més eficient i resilient a l’hora d’afrontar la sortida als mercats exteriors. A més, comptem amb l’Oficina Tècnica de barreres a la internacionalització que resol consultes i problemàtiques relacionades amb l’operativa d’importació o exportació, així com amb el programa International eTrade que impulsa la internacionalització a través dels canals digitals.
De tot això i més en parlarem del 18 al 22 d’octubre a la propera edició de la Setmana de la Internacionalització d’Acció, per continuar fent del comerç exterior.
.- Aquest és un article de na Cristina Serradell, directora d ela Uniotat de Negoci Internacional d’Acció i AMIC per a Menorcaaldia.com