La taperera és una planta molt utilitzada a tota la Mediterrània des de l’antiguitat. Està documentat el seu consum a Egipte fa 8000 anys, i posteriorment a la zona d’Iran i Irak, a l’antiga Grècia i a l’Imperi Romà. És un arbust no gaire gran de llargues branques fines, que viu a llocs molt secs, com els penyals dels barrancs o la costa rocallosa, o també típicament a ambients urbans com són velles parets i murades. A l’hivern la part visible de la planta s’asseca. Les fulles són grossetes, gairebé rodones i unes espines a la base, més o menys grans i persistents segons la varietat. Les flors de la taparera són espectaculars, per la seva mida i forma. Els pètals blancs emparen un plomall espectacular de llargs estams violacis.
Les tàperes no són el fruit de la taperera, sinó les poncelles. Són les flors abans d’obrir-se que es recullen amb esforç les matinades entre juny i setembre. Després es conserven en vinagre i sal. Els fruits joves també es recol·lecten i es tracten de la mateixa manera. Són els taperots.
Les tàperes formen part de la gastronomia de totes les cultures mediterrànies. A les Illes Balears les fem servir tant en ensalades, com en plats cuinats (llengua amb tàperes, oliagua amb tàperes…) i rebosteria (coques de verdures). A certes parts d’Itàlia conserven les tàperes amb sal, com es feia també antigament a Menorca. Les fan servir de mil maneres, per exemple és un ingredient bàsic de la salsa a la puttanesca, o en certs llocs s’empren per fer licors. A Grècia maceren també les fulles i les empren en amanides o complementar alguns plats. També s’empren molt les tàperes a la cuina nord-africana. De fet el Marroc i Turquia són els principals exportadors de tàperes a nivell mundial.
La taperera es pot cultivar, i és una planta que pot alegrar qualsevol pati o jardí.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Menorcaaldia.com