En Joan Pons Pons segueix amb el seu recorregut per la geogarfia i la història de l’Illa. Aquesta setmana ens planteja un repte bassat en un passat una mica fosc. També va haver esclavistes a Menorca quan els humans encara es podien comprar i vendre. Sabeu on para aquest lloc de la Menorca secreta?
20.-ON HI HA PENJAT EL RETRAT D’UN TRAFICANT NEGRER?
Espanya ha tingut un important passat esclavista que la història oficial ha volgut silenciar i amagar. El que resulta més curiós d’aquest fenomen, vist amb ulls d’ara, és l’origen social d’aquests tractants de persones i considerar si aquesta pràctica detestable va ser un handicap a l’hora del seu ascens i prestigi entre els seus conciutadans. Com que era una pràctica no perseguida, encara que immoral, es va imposar la hipocresia que emana de la legalitat. La resposta a les dues preguntes és que l’origen social dels negrers no era marginal ni que en cap moment van patir cap rebuig social. La majoria eren capitans de vaixell. D’altres eren rics comerciants. També hi havia descendents de la burgesia cubana o espanyola. Entre els negrers hi havia traficants de Cadis, de Màlaga i de Santander -els ports més importants de l’època- però també de l’Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, segons assegura en el seu llibre molt ben documentat titulat Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols de l’Àfrica de l’antropòleg Gustau Nerín, publicat per Pòrtic i que va guanyar el Premi Carles Rahola d’assaig 2015, de Menorca. N’havíeu sentit a parlar mai? Jo, no. No vull presumir d’ignorància però és un símptoma i un tret de com la historiografia oficial espanyola -també la menorquina- ha construït un relat que amaga els aspectes foscos -esclavitud, colonialisme, derrotes, franquisme, transició…- i que, per contra, n’ha potenciat els aspectes positius fins a nivells orgiàstics. El món evoluciona, la societat és cada vegada més multiracial i està més informada. I vol saber. Vol saber encara que la informació resultant acabi sent traumàtica i trenqui aquesta imatge idíl·lica creada per la historiografia oficial i taqui el relat optimista, hipòcrita i fals. Només el coneixement ens farà veritablement lliures. Només la veritat historiogràfica ens evitarà repetir els errors del passat. Consideracions a part, l’enigma que fa dinou ha estat plantejat. On hi penjat el retrat d’un traficant negrer a Menorca?
SOLUCIÓ AL DINOVÈ ENIGMA
ON HI HA LA TOMBA DEL MARINER DESCONEGUT?
Si hi ha un espai geogràfic, un territori nuclear que concentri el gruix de la història de Menorca, aquest és el port de Maó. En aquesta perfecta rada natural, de les més polides i profundes de la Mediterrània, hi han passat totes les potències amb les seves naus. Des del nostre rei fundador Alfons III passant per Barba-rossa i acabant per les armades britàniques i de Nord-amèrica; i açò descartant sempre Lady Hamilton i Lord Nelson que, segons els historiadors, formen part de la llegenda. Idò, al Cementeri Anglès o al Cementeri dels Anglesos situat a l’altra banda del port hi podem trobar la Tomba del Mariner Desconegut. El nom donat pels menorquins a l’indret no és del tot exacte. Des dels seus inicis s’ha fet servir com a cementeri civil, hi ha enterrades persones de diferents nacionalitats i la majoria d’enterrats són soldats nord-americans. Entre els anys 1825 i 1826, les autoritats angleses van comprar un solar d’uns 1500 metres quadrats en un indret situat al nord del port de Maó, anomenat Es Porquer. El manteniment i les claus del recinte protegit per uns impressionants murs emblanquinats van estar en mans dels cònsols britànics durant uns 75 anys. L’any 1900 les autoritats espanyoles, a través del Ministeri de la Guerra, va resoldre per Reial Ordre que aquest recinte passava a sobirania espanyola i van decretar que les claus havien d’estar a mans del Governador Militar corresponent, tot i que n’autoritzaven la visita i l’arranjament. Les autoritats espanyoles van canviar el pany l’any 1902. Sis anys després el recinte estava completament abandonat i només es trobaven en bones condicions deu tombes. En l’actualitat hi ha 44 tombes. 28 són de ciutadans i militars nord-americans, 6 de britànics, 8 sense identificar i una sepultura d’un civil de Maó i una altra d’un militar alemany. També hi ha la tomba del Mariner Desconegut. L’any 1971, la Navy League of the Unites States (NLUS) va venir a Menorca per tal de restaurar el cementeri abandonat. L’any 1984 tornava a estar en runes. Des de fa un temps, un vaixell de la flota nord-americana visita anualment el recinte per arranjar-ne les instal·lacions. Arribar-hi per terra no és senzill. La urbanització arran d’aigua ho impedeix. En canvi, per mar, l’accés és relativament accessible. Existeix un espigó on podem amarrar la barca o l’embarcació. Hi he anat unes quantes vegades per mar i l’indret és màgic. Desprèn una pau prodigiosa. La forta blancor del recinte contrasta amb la gravetat de l’indret destinat a acollir els cossos dels difunts que hi estan enterrats.