El Neuromàrqueting és una disciplina del màrqueting que estudia el comportament dels consumidors i és molt important per a conèixer els gustos i necessitats del comprador i poder d’aquesta manera ajustar el producte a la demanda i no al contrari, així com per a optimitzar els recursos destinats a publicitat. L’objectiu per tant és recaptar més dades sobre els desitjos i gustos dels consumidors que d’una altra forma, no seria possible, i tot això gràcies a l’observació del cervell, perquè està demostrat que el subconscient intervé en el 95% de les decisions de compra. La clau se centra per tant, a descobrir com actua el cervell davant els estímuls publicitaris.
El concepte de neuromàrqueting va començar a utilitzar-se per primera vegada en 2002 de la mà del premi Nobel Ale Smidts, i el seu origen podria derivar de ciències com la Neurologia, la Neuroeconomia o la Neuropsicologia entre altres.
Existeixen tres tipus de neuromàrqueting:
– L’Auditiu, basat en tots els estímuls que es perceben per l’oïda com: la música que sona en els establiments, les bandes sonores dels anuncis televisius o de ràdio….
– El Visual, els que percebem a través dels ulls, com pot ser l’embalatge, la marca, els logos, paraules com: rebaixes, descomptes, ocasió, 2×1, preus baixos…, fotografies o imatges…)
– El Kinestètic, que es percebiria amb la resta dels sentits, ja sigui l’olfacte (olors, aromes…,) el gust (les degustacions), o el tacte, etc..
Tot i que existeixen altres sistemes que serveixen també per a recollir informació del consumidor (com és el cas de les enquestes), no obstant això s’ha demostrat que aquestes no són tan fiables, ja que estan influenciades en moltes ocasions pel desig d’agradar o de donar respostes “políticament” correctes o esperades, més que no pas per un convenciment real.
.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Menorcaaldia.com