En Joan Pons ens porta avui un misteri que uneix l’art, la fugida del nazisme i l’arquitectura moderna a l’illa. No obstant, aquesta va ser una construcció relacionada també amb la destrucció i el patiment. A veure quines pistes ens dona en Joan per resoldre l’endevinalla.
21.- ON HI HAVIA LA PRIMERA CASA MODERNA DE LES ILLES BALEARS?
Menorca té l’honor d’haver vist com s’alçava en el seu territori insular la primera casa moderna de les Illes Balears. Com tots els honors, com hem vist en el cas del nostre compatriota Francesc Vinent Vives, negrer i batle de Maó, aquestes distincions poden anar aparellades d’un cantó fosc que uns volen oblidar i que les persones sensates i intel·ligents no, ja que creuen que no es pot avançar amb passatges foscos perquè l’obscuritat entela present i futur. Idò, aquesta primera casa, a més de ser la primera moderna de la nostra comunitat, està relacionada amb la destrucció i amb actes vandàlics practicats pels nostres avantpassats que van estar cegats en aquest cas per la ignorància i pels prejudicis més pregons. Només hi resten fotografies d’aquesta meravella desapareguda i també documents escrits i els testimonis de les persones que ho van viure o, ja que la majoria ja són mortes, dels descendents que ho van poder escoltar. La història és la següent. Una parella d’artistes, van a la recerca d’un lloc tranquil i salvatge on poder dur a terme amb llibertat la seva obra. Els aconsellen Mallorca, però s’acaben decantant per Menorca. Ell, traumatitzat per la mort del seu pare. I, tots dos, encalçats pels primers vents del nazisme, s’instal·len a la nostra illa que, per aquella època, a finals de l’any 1932, era molt més tranquil·la que ara. Trobaran a l’illa la felicitat i una vida dura per culpa de la climatologia i, sobretot, per la incomprensió de la població veïna. També, que és el que cercaven, un nou camí artístic que revolucionarà l’art contemporani de la seva època. La casa, segons l’arquitecte Joan J. Gomila, que en parla a Dietari d’arquitectures i d’altres realitats, era un cub blanc: “Estava exempta de decoracions, d’elements superflus. Responia als principis bàsics del moment: la casa era un contenidor neutre amb els espais nets i les obertures situades de tal forma que il·luminassin adequadament el seu interior”. Una altra vegada la llum oposant-se a la foscor. Si estimes la llum com a contrapunt a la foscor metafòrica t’interessarà conèixer la resposta a aquesta pregunta: on estava alçada la primera casa moderna de les Illes Balears?
SOLUCIÓ AL VINTÈ ENIGMA
ON HI HA PENJAT EL RETRAT D’UN TRAFICANT NEGRER?
L’antropòleg Gustau Nerín, en el seu molt recomanable llibre Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica, parla de la molta activitat dels negrers menorquins, la majoria capitans de vaixell, que tenien la base en el port de Maó i les factories d’esclaus amb destinació a Amèrica al nord de l’Àfrica. “Francesc Vinent Vives havia nascut a Maó, al carrer Anuncivay, a pocs metres de la casa del també negrer Pere Vanrell. El seu pare, Josep Vinent Manent, va tenir cinc fills i tres filles, era capità de vaixell i havia practicat el cors. Als anys 1820 va adquirir una nau que va batejar com Cinco Hermanos, en honor als seus fills mascles, que van començar a navegar de ben joves”. Segons la mateixa font, es tenen notícies de la implicació de Francesc Vinent Vives en el tràfic negrer des del 1834. La destrucció de les factories del nord de l’Àfrica per part dels britànics no va suposar la fi del comerç a l’illa africana de Corisco. Francesc Vinent Vives encara va carregar-hi un vaixell amb esclaus a pesar que del seu establiment no en va quedar ni rastre. Després de desprendre’s d’aquests captius, el negrer menorquí va abandonar l’illa africana. Francesc Vinent Vives, després de passar un temps a la marina mercant, va aconseguir una plaça a Menorca com a funcionari d’Hisenda. Va ser-hi des del 1867 fins al 1875, quan es va jubilar. Va acabar sent un personatge destacat al Maó de finals del segle XIX. Va ser escollit regidor del consistori de la capital de Menorca i va arribar a ser-ne batle. A la plaça de la Constitució nombre 1 hi ha l’ajuntament de la bella ciutat de Llevant. A la Sala Noble de l’edifici redissenyat l’any 1788 per l’arquitecte Francisco Fernández de Angulo hi ha la galeria de retrats de Fills Il·lustres (Joan Ramis i Ramis, Mateu Orfila i d’altres no nascuts a la vila com ara Ruiz i Pablo o Francesc de Borja Moll) i també, a la Sala de Juntes, els retrats dels batles -i ara també batlesses- que ha tingut la ciutat des de l’any 1899.