En Joan Pons entra aquesta setmana en el món de la maçoneria. Menorca ha estat molt vinculada a aquesta fraternitat. La seva simbologia és molt més present del que ens poguem creure a un primer cop d’ull. Però qui sap mirar troba moltes evidències. Algunes a llocs absolutament inesperats com és el cas que ens presenta en Joan.
22.- ON HI HA UN MONJO RODEJAT DE SÍMBOLS MAÇÒNICS?
Franco va demonitzar la maçoneria i va fer famós el lema al·lucinat de “rojos, maçons i separatistes”. Abans de la dictadura fins i tot es culpava a aquest moviment de la pèrdua de les colònies americanes. Però la maçoneria o francmaçoneria és una organització internacional, filantròpica, humanista i discreta. La seva finalitat és ambiciosa i alta: la perfecció de l’ésser humà i de la humanitat. Els seus principis són nobles i universals: llibertat, fraternitat, igualtat i tolerància. Té una estructura per agrupacions anomenades tallers o lògies. I se serveix de símbols basats en eines de la construcció que, com a fill de constructor i sense ser maçó, em resulten força familiars i estimats. Va aparèixer al segle XIII i, a Menorca, va tenir molta vigència durant el segle XVIII. L’anècdota polida és que un lector molt estimat em va regalar aquest enigma que us vull fer arribar perquè és inèdit, secret i molt interessant. L’expressaré amb les agudes i modestes paraules que em va enviar: “No em vull comparar, ni molt menys, amb la teva coneixença sobre llocs secrets o amb història de l’Illa. Però, per si no el sabies, et passo aquest repte. Com a maçó que soc em fixo en molts detalls de símbols. I un de ben curiós és aquesta clau de bòveda que hi ha a un antic edifici religiós on es pot veure clarament la representació d’un monjo. El que és més curiós és que l’acompanyen un escaire i un compàs (no hi ha imatge més clara de la maçoneria universal) a més d’un mallet que també és una eina maçònica. Però que no estaven barallats l’Església i els maçons? Ja saps on para aquest monjo?”. No, sincerament no ho sabia. Vaig dir sopa i ara ho sé i aquest misteri menorquí em va ser desvetllat. I, gràcies a la generositat d’aquest lector, us el trasllat: on hi ha un monjo envoltat de símbols maçònics?
SOLUCIÓ AL VINTIUNÈ ENIGMA.
ON HI HAVIA LA PRIMERA CASA MODERNA DE LES ILLES BALEARS?
A Cala Tirant. A l’extens municipi d’Es Mercadal. En concret a la seva extensa i prolífica costa nord. A pocs quilòmetres del poble de pescadors de Fornells i ara una urbanització de luxe que s’ha fet famosa per la seva tranquil·litat i per la caldereta de llagosta. Aquesta és la interessant història. A finals de l’any 1932, Hans Hartung i Ana-Eva Bergman, dos artistes joves, ell nascut a Leipzig l’any 1904 i ella a Estocolm l’any 1909, van viatjar des de París fins a Menorca amb l’objectiu de trobar un espai salvatge i, a la vegada, tranquil i econòmic, on poder desenvolupar el seu projecte artístic i personal. Van llogar un terreny a Cala Tirant i hi van fer construir, seguint els plànols dibuixats per Hartung, una casa-taller que s’avingués a les seves necessitats artístiques i quotidianes i que, segons el prestigiós arquitecte i estudiós de l’arquitectura, Joan Gomila es convertiria en la primera casa moderna de les Illes Balears. Anna-Eva la descriu amb entusiasme: “… hi ha un coster i tot just damunt, la nostra casa solitària amb vistes: cap a l’oest tota la badia de Fornells, cases de camp, el camp; cap al sud, la muntanya més alta de Menorca: El Toro…”. L’edificació era un funcional cub blanc amb coberta plana, de terrassa, que s’ordenava en dues zones: un costat l’ocupava el taller amb un gran finestral per on entrava la llum i aturava el fort vent de tramuntana, i l’altre, al sud, la cuina i les habitacions repartides en dos nivells, també amb amplis finestrals. No disposava d’instal·lació elèctrica i l’aigua de pluja era recollida en una cisterna. El mobiliari era auster, modern i innovador: llits de molles reversibles per adequar l’espai als usos, armaris de paret, llum zenital o una estufa de fosa amb uns altíssims fumerals de ferro que van cridar l’atenció de les autoritats republicanes i de la policia. Els dos artistes van viure de manera dura i precària, van pescar, van connectar amb la natura, van fer molta feina i van assolir l’objectiu de trobar un estil artístic que els va consagrar. Presos per espies alemanys van ser confinats a la seva casa del nord i obligats amb posterioritat a viure a Maó. Van decidir marxar de Menorca l’any 1934 però es van endur en els seus cors l’essència de l’illa com va reconèixer passats uns anys Anna-Eva Bergman: “I va ser així com Adam i Eva abandonaren el paradís, un plat de peixos i dues pomes a la mà, conscients que havien abastat la seva part de l’arbre de la saviesa”. La primera casa moderna de les Illes Balears, una proposta avançada d’arquitectura dins dels cànons del racionalisme i l’arquitectura tradicional menorquina, va ser derruïda per l’armada espanyola i els illencs van completar l’obra de destrucció enduent-se les restes de l’enderroc.