Em Joan Pons viatja per la Menorca secreta tocant temes ben diferents. Aquesta setmana ens parla tant del món de la tauromàquia com de la maçoneria. Ens resol un misterri però ens en deixa un altre.
23 .-ON HI HA UNA PLAÇA DE TOROS ABANDONADA?
La tauromàquia o, el que és el mateix, la tortura d’aquests animals nobles com són els toros per part d’un personatge proveït d’una espasa i auxiliat per un picador a cavall amb una llança i uns energúmens armats amb afuades banderilles no ha tingut mai gaire èxit a la nostra illa que sempre s’ha decantat per les festes patronals amb cavalls. Antigament, i com a rareses protagonitzades per persones de força excepcional, es feien lluites menorquines entre un toro i un lluitador només armat amb la força de les seves mans i amb el coratge respectuós de la lluita amb igualtat de condicions amb l’animal. Sigui com sigui, durant la primera plaga del turisme sota els auspicis pel franquisme es van construir places de toros, que jo recordi a Ciutadella, que van acabar sent derruïdes per la manca de tradició i pel caràcter respectuós dels menorquins amb els animals. D’al·lot tenc present haver assistit a una d’aquestes places de toros de ponent amb la presència de rejoneadores cavalcant damunt preciosos cavalls guarnits i protegits que clavaven vistoses banderilles als indefensos braus davant l’estupefacció babaua del públic menorquí. Per acabar d’adobar la xarlotada hi havia nans i pallassos que, mentre sortien els cavalls amb els banderillers, es burlaven dels toros i s’amagaven corrents dins barrils tot provocant, aquests sí, la hilaritat de la gent congregada. Idò, a més d’aquestes places de toros destinades també als turistes, se’n va construir una rodona de menors dimensions i privada que va acollir més d’una correguda de toros amb protagonisme estel·lar d’una al·lota nord-americana que volia convertir-se en torera professional! La construcció es conserva, perquè va ser alçada en poques setmanes per manobres i artesans de la pedra seca competents, encara que fa anys que no s’hi celebra cap correguda de toros dins el simbòlic cercle. La decadència de l’indret es pot veure com una analogia del franquisme i dels costums que aquest moviment ideològic totalitari va voler imposar als menorquins amb l’esperança que substituís la nostra festa medieval dels cavalls com ara Sant Joan per les corregudes de toros.
SOLUCIÓ AL VINTIDOSÈ ENIGMA
ON HI HA UN MONJO RODEJAT DE SÍMBOLS MAÇONS?
Una altra vegada a Maó. A la capital. En concret a l’edifici del Museu de Menorca que està situat al Pla des Monestir, a la part antiga de la ciutat. Ja que és un misteri regalat, o un regal de misteri, deixem que sigui el sagaç lector que ens el va enviar qui ho expliqui amb les seves amables i valuoses paraules: “La solució al meu enigma és troba al Claustre del Museu de Menorca. Has de mirar al sostre a la banda de la zona d’exposicions”. Allà hi ha el monjo rodejat de símbols maçònics com ara un escaire, un compàs i un mallet. I ara toca respondre la pregunta de l’amic lector. No estaven barallats l’església catòlica i la maçoneria? La maçoneria no és dogmàtica, deixa llibertat als seus membres de professar la religió que cadascú decideixi o, per contra, no professar cap religió. Tot i així, la seva posició a favor de la llibertat de consciència i contrària al clericalisme polític ha dut aparellada una ferotge crítica de les diferents confessions religioses, en especial del cristianisme i de l’islam. En canvi, pel que fa als protestants la relació ha estat més pacífica i amb una comprensió mútua més elevada. Les diferències han adoptat formes diferents: des d’un simple assetjament fins a presó o pena de mort. També han acusat les religions als membres de la maçoneria d’adorarel Diable. L’església catòlica considera incompatible ser catòlic i maçó al mateix temps. Una polèmica curiosa va esclatar a Menorca arran de les declaracions de Mario Conde afirmant en una cadena de televisió que ser maçó i catòlic era perfectament factible. L’espurna va sorgir després de la rehabilitació d’un edifici amb l’objecte de convertir-lo en una lògia maçònica. El vicari general de la diòcesis de Menorca citava la Declaració sobre associacions maçòniques de l’any 1983 del papa Joan Pau II i l’escrit de dos anys després del llavors cardenal Ratzinger a L’Observatore Romano. Aliè a aquestes polèmiques, el monjo del Museu de Menorca continua acompanyat de les eines de constructor, tot esperant que el visiteu ja que, a més de la curiositat que en aquestes pàgines us hem desvetllat, es converteixi en un estímul per gaudir els tresors que el nostre antic convent de Sant Francesc atresora i que il·luminen la nostra petita i estimada història local.