Sense tenir molt clar què volia fer, Marta Bertran Ferrer (Prats i Sansó, 1996) va començar un grau a la Universitat Ramon Llull d’Enginyeria i Organització a les TIC. S’hi va inscriure perquè barrejava les assignatures més tècniques que sempre li havien agradat, com la programació o l’electrònica amb les habilitats de gestió però ja al primer any va veure que no la convencia. No va perdre l’any perquè va poder canviar d’estudis, cap a Enginyeria Telemàtica. El darrer any, ho va combinar amb unes pràctiques en una start-up i una feina al Barcelona Supercomputing Center (BSC). Però no va poder-ho allargar massa perquè la van admetre per fer un màster a European Institute of Innovation and Technology de Cloud i Infraestructura de Xarxa, amb una menció en Innovació.
El primer any el va fer a Suècia i ara, mentre cursa el segon –en part, l’ha fet a Hèlsinki-, Bertran fa les pràctiques, el treball final i la tesi doctoral al CERN, a Ginebra (Suïssa), ha resultat guanyadora dels premis DonaTIC del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori en la categoria d’estudiant TIC universitària. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Bertran explica que no coneixia els guardons i que va saber que existien gràcies a una de les seves coordinadores del BSC, que havia estat premiada en una edició anterior. Conscient que a l’àmbit tecnològic sempre hi ha “poques noies”, es va animar a presentar-s’hi. Creu que realment tenir referents és “important” perquè quan es decideixen els estudis o la branca per on s’aposta moltes vegades hi ha “prejudicis o estereotips” sobre quines carreres són “per nois o per noies” i costa saber què vols ser. “Potser no et passa pel cap ser enginyera si no n’has vist mai cap”, es planteja. De fet, explica que ha conegut noies que descarten les carreres tècniques perquè hi ha massa nois i per tant, veu molt positiu que es visibilitzin dones del sector més tècnic “humanes, amb aficions, amb família i amb vida”.
“Afortunada” al CERN
Bertran està treballant en un dels quatre experiments principals del col·lisionador de partícules, l’ALICE. Forma part de l’equip de software i concretament, treballa en el grid, la xarxa de computació distribuïda que realitza l’anàlisi de dades que s’extreuen de l’experiment físic. És a dir, com que les dades que s’extreuen amb les mesures de les propietats que s’estan estudiant s’han de processar en diferents ordinador a través de programes de càlcul, s’encarreguen d’organitzar el sistema que organitza i distribueix tota questa càrrega de feina.
De moment, s’estarà al CERN fins que acabi el màster, el febrer vinent però si pot, allargarà la seva estada per aprofitar aquesta oportunitat. Ara mateix se sent “molt afortunada” de poder-hi treballar perquè aprèn i gaudeix d’un bon ambient de treball en una zona amb una qualitat de vida “altíssima”. De fet, reconeix que potser en una metròpolis no s’hi sentiria tan còmoda i que, en canvi, envoltada de natura se sent “una mica com a casa”, com a la Cerdanya o la Seu d’Urgell on ha nascut i crescut. De Suïssa, també valora la inversió en recerca que s’hi fa. No descarta tornar a Catalunya perquè “hi ha coses que em tiren cap a casa” però de moment, vol aprofitar totes les oportunitats que se li plantegin i pugui veure interessants. “Seré proactiva en aconseguir el que vull”, diu convençuda.
.- Aquest és un article d’Elisenda Rosanas, Fulls d’Enginyeria i AMIC per a Menorcaaldia.com