En Joan Pons ens porta avui un dubte geogràfic. Un punt de Menorca des d’on es veuen fins a quatre fars de l’Illa. A l’hora també respon on es podria dir que va nèixer l’ecologia com a ciència.
25.- ON HI HA UN PUNT GEOGRÀFIC DES DEL QUAL ES DIVISEN QUATRE FARS?
El més polit d’escriure és la participació que vas creant amb els modests articles que fan que gent de tota casta s’hi involucri com si participés en un emocionant i preciós joc; i no del calamar, precisament. Un lector, no direm de quin lloc per tal de no donar pistes, fa un comentari al meu perfil de Facebook i m’adreça aquestes precioses paraules que il·luminen un indret màgic i meravellós: “Els matins, quan encara no ha sortit el sol, si el cel és clar, en un punt de…”. I continua el seu relat que a propòsit he escapçat: “… les llambregades de quatre fars alhora…”. He tornat a escapçar el text pel mateix motiu de la informació precisa però rescataré el final del comentari perquè l’analogia em sembla oportuna i poètica: “quatre versos lluminosos”. Uau! Quina quantitat de talent hi ha el món, quina curiositat i capacitat d’observació. M’agrada aquesta Menorca, aquestes persones agudes, cultes i incisives que l’habiten. Els fars! Són, després de les taules, les edificacions menorquines que més m’atrauen. Erectes com a arbres pensatius donen l’esquena a l’illa amb el seu únic llum per tal de guiar els navegants a la nostra casolana i salvatge mar. Protegeixen les embarcacions… de l’illa, de Menorca! També guien les naus als nostres segurs ports. Són fascinants. Jo els veig com un llibre. I, el conjunt, com una biblioteca. Vas de nit per Cavalleria i la llum et passa per damunt les espatlles i il·lumina les ales albes d’una òliba. Vens cap a Menorca amb el ferri també de nit i el focus del far sembla que va dirigit a tu i deixes que et foradi el cor. Quantes vides han salvat? Quantes embarcacions han evitat que s’estimbessin serrades pels esculls i les penyes? Idò, segons aquest savi i observador hi ha un punt de Menorca des del qual se’n poden veure quatre de fars! On deu ser? Com és possible? Quatre! Donaria el meu imperi, si el tingués, per conèixer aquest punt des del qual es veuen quatre fars. Millor, encara. Donaria dos imperis que no tenc per situar-me en aquest punt concret de la geografia menorquina i veure aquest miracle tel·lúric de la multiplicitat dels fars. Quatre llums parpellejant de manera pausada com si els illencs no existíssim i només hi hagués els fars i els navegants furtius.
SOLUCIÓ AL VINTIQUATRÈ ENIGMA
ON VA FER TREBALL DE CAMP EL FAMÓS ECÒLEG RAMON MARGALEF?
Ara tots coneixem el significat de la paraula ecologia. De fet, podem llegir-la de manera molt habitual als llibres, a les revistes, als diaris. O podem sentir com la pronuncien amb molta assiduïtat a la ràdio o a la televisió. Hi va haver, no obstant açò, uns pioners que van posar-la damunt la taula per primera vegada perquè es van adonar abans que la resta de la comunitat científica internacional de la seva importància i de la seva brutal repercussió futura. És el cas del biòleg Ramon Margalef que va ser el primer catedràtic d’ecologia d’Espanya a la Universitat de Barcelona i va veure recompensada la seva tasca primigènia rebent infinitat de premis i distincions com ara ser nombrat Doctor Honoris Causa per moltes universitats estrangeres. Va definir la seva feina amb una frase enginyosa i irònica: “Un bon ecòleg ha de ser capaç de collar cargols amb un martell i clavar claus amb un tornavís”. Idò, aquest personatge insigne va visitar Menorca i va fer treball de camp a la nostra illa. Va ser l’any 1951. Va venir acompanyat del seu deixeble Pere Montserrat i, un dels primers indrets que va voler trepitjar no va ser una bassa o un abeurador. Va ser l’Ateneu de Maó ja que Margalef volia veure algues de l’herbari Femenías. Va ser allà on van rebre com a regal la Flora de Menorca de Rodríguez Femenías que encara es conserva a l’Herbari JACA d’Aragó que anys després fundaria el mateix Pere Montserrat. A més dels indrets esmentats en els dos escrits consecutius, Ramon Margalef i el seu equip es van dirigir a s’Albufera des Grau que, l’any 1995, mitjançant decret, va ser declarada Parc Natural. Allà hi anaren el diumenge: “una meravella que han pogut conservar els menorquins”. Hi tornaren a anar ensoldemà per completar l’estudi dels “rierols coberts de les flors blanques dels Ranunculus sp”. La visita al Parc Natural de s’Albufera des Grau és una visita obligada si volem conèixer la Menorca secreta i també la Menorca autèntica que encara conserva aquestes zones humides, riques i misterioses que no formen part de la mar i tampoc no formen part de la terra. Està situat a l’est de l’illa, als termes municipals de Maó i es Mercadal. Per arribar-hi s’ha d’agafar la carretera Me-7, que va de Maó a Fornells, i desviar-se a la Me-5, que duu directament al petit poble des Grau. No trobareu les peuades deixades a l’arena i al fang de Ramon Margalef, que va morir l’any 2004. Romandran els estudis efectuats en aquest indret i, sobretot, la línia que va marcar a les generacions futures. Qui sap si aquella visita del 1951 va servir d’exemple al manat de coratjosos menorquins que es van manifestar amb l’objectiu de protegir un indret que en l’actualitat conserva els mateixos valors que van atreure l’ecòleg que, per dir-ho a la manera menorquina, collava caragols amb un martell i clavava claus amb un tornescrú.