La canyafèl·lera, o canyaferla, és una de les herbes més grosses que tenim a Menorca. Arriba normalment a més de dos metros d’alçada. Molt estesa arreu, a espais oberts, és molt fàcil veure-la i reconèixer-la. Fa una mata verda esponerosa de fulles en forma de plomall, que a principis de primavera treu unes vares altes, amb ramificacions a la part superior acabades en manyocs de floretes grogues. És de la mateixa família que el fonoll, i de fet s’hi assembla molt, però és més robusta i no en fa l’olor. I molt important també, així com el fonoll és comestible, la canyaferla és perillosament tòxica.
La canyaferla té una substància anticoagulant, que pot provocar la mort al bestiar si la menja. De fet els ramats la coneixen i l’eviten. És una planta molt coneguda perquè a les seves arrels hi creix un bolet molt apreciat, la gírgola de canyaferla. Antigament la canya seca d’aquesta planta tenia diferents usos. Un era que servia per transportar el foc al seu interior, ja que la medul·la crema molt lentament. D’aquesta manera conta la mitologia grega que Prometeu va robar el foc als déus. També servia per esmolar els raors d’afaitar i altres ganivetes molt tallants.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Menorcaaldia.com