La calor de l’estiu ens fa cercar la fresca de la vorera de la mar. La costa és un ambient hostil, amb molt de vent, saladura, terres primes i forta insolació. Tot i així hi trobam moltes espècies de plantes ben interessants, moltes d’elles endèmiques, és a dir exclusives d’aquí. Una de les més característiques és el socarrell ver, que en tot el món només viu a Mallorca, Cabrera i Menorca. Són aquests petits arbusts molt compactes i espinosos. Aquesta forma de créixer és una adaptació als vents forts, i també l’adopten moltes altres espècies de les costes i cims de les muntanyes mediterrànies, on el vent és un factor limitant. Es solen anomenar coixinets de monja. A Menorca tenim altres sis o set espècies que tenen la mateixa forma, totes endèmiques.
El socarrell ver el diferenciarem per les seves espines que recorden unes banyes de cérvol, les fulles relativament grans i retallades, i les flors grogues molt semblants a les dels lletsons.
El nom de socarrell, que es sol pronunciar sacorrell o socorrell, ve de que quan eren secs servien per socarrar els porcs a les porquejades. També era molt habitual posar-los a la boca de les cisternes com a filtre d’impureses. Són un tresor a preservar.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Menorcaaldia.com