En Joan Pons ens planteja un nou repte amb el que podem encetar el nou any. El darrer llibre de na Maite Salord parteix de la base d’un avió de l’Alemanya nazi que arriba a Menorca. Aquest fet va passar i sobre aquest tema en Joan fa la pregunta d’aquesta setmana.
29.- ON HI HA SUBMERGIT UN AVIÓ NAZI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL?
Menorca és l’illa situada més al nord de la Mediterrània més occidental. Per tant, és un punt estratègic molt valuós i no només pel fantàstic port de Maó encarat cap a l’est. Durant la Segona Guerra Mundial l’Espanya de Franco va romandre en una bel·ligerància no activa o una neutralitat dubtosa com demostra els reforços de la División Azul, soldats voluntaris amb l’objectiu de lluitar amb l’Alemanya nazi de Hitler amb l’objectiu d’envair la gèlida Unió Soviètica. Per tant, els avions i vaixells nazis tenien port franc o eren tolerats i podien aterrar a les seves instal·lacions ja fos de manera secreta o oberta o accidental en cas d’una averia o una emergència aèria. És el que va passar la nit del 24 de febrer de 1943. Un Junkers JU-88, un avió de combat al servei de la Luftwaffe bimotor de 14,36 de longitud total i catorze tones de pes, que venia de bombardejar el nord de l’Àfrica, en concret la ciutat i voltants d’Alger, va fer un ameritzatge forçós a poques milles de Menorca. Set pescadors que tornaven a port després de feinejar van observar sorpresos les maniobres d’un avió a l’horitzó amb tres fars encesos i que anava perdent altura a mesura que anava avançant com si fos un gran àngel lluminós, ferit i derrotat. Encara es van espantar més quan la tripulació va sentir una llastimosa petició de socors. L’avió havia planejat damunt l’aigua en una zona propera i els quatre aviadors demanaven ajuda: tres en una petita balsa i, poc després, un quart en una altra. L’avió s’havia quedat sense combustible després d’amollar les bombes damunt Algèria i es dirigia a Mallorca, però va errar el rumb i no va trobar mai terra. Els pescadors van dur els nàufrags alemanys a port i, durant 71 anys, el lloc exacte on es va enfonsar va restar secret. Un pescador menorquí en apnea el va descobrir i va facilitar la localització exacta a l’instructor de busseig David Marquès que ho va enregistrar i va fer públiques les imatges. Idò, on està submergit aquest valuós i interessant derelicte de la Segona Guerra Mundial?
SOLUCIÓ AL VINTIVUITÈ ENIGMA
ON VA DORMIR EL PRIMER ALMIRALL DELS ESTATS UNITS?
David Glasgow Farragut (nascut a Knoxville, Tennessee l’any 1801) era fill de Jordi Ferragut Mesquida. Quan va morir aquest, David només tenia 16 anys i va heretar una bíblia i una carta que deia el següent: “Fill meu: ton pare va néixer a l’illa de Menorca del Mediterrani el dia 29 de setembre de 1755 a Ciutadella i la va deixar el 2 d’abril de 1772 i va arribar a Amèrica el mes de març de 1775”. Aquell mateix any, 1817, David va visitar per primera vegada el port de Maó. No va ser, no obstant açò, cinquanta anys després, quan ja era almirall de la Marina dels Estats Units, quan visitava Europa com a representant del seu país, que David va visitar per segona i darrera vegada Menorca. Hi va anar a bord de la fragata Franklin de l’Armada dels Estats Units. El 26 de desembre va ser el protagonista d’una recepció històrica a Ciutadella. Una orquestra, regals com ara un mapa de la ciutat folrat amb paper d’or que assegurà que penjaria a la seva cabina i declaració de Fill Il·lustre de la ciutat. Generós com era, l’almirall Farragut donà 200 escuts al batle de la bella ciutat de ponent que havien de dedicar als pobres del municipi “on havia nascut i crescut son pare”. Tenint en compte que va arribar a Menorca el 19 de desembre i que devia dormir més d’una nit a la cabina de la seva fragata ancorada al port de Maó, on devia dormir la resta de dies que l’insigne oficial nord-americà va ser a Menorca. El misteri ens el desvetlla l’erudit Gabriel Julià, participant destacat del llibre Farragut y Menorca. El Legado Español en la U.S. Navy que va publicar el Ministeri de Guerra. Segons el savi menorquí, David Farragut va ser hostatjat al palau Squella, situat al carrer Sant Sebastià, on vivia encara qui havia estat padrina de son pare, Joana Martorell. A partir d’aquell dia, millor dit, d’aquella nit, es va crear un mite que assegurava que qui dormia en el mateix llit tenia assegurada la seva carrera militar ja que arribaria a almirall.