La llentrisca és una de les plantes més característiques del paisatge menorquí. És normalment un arbust, que trobam gairebé arreu, des de ran de la mar, als ullastrars o als barrancs més ombrívols. Però, si la deixen, pot arribar a ser un arbre de prop de 10 m, com és el cas de la mata de Torralbenc Nou, dins el barranc de cala en Porter, suvora el Camí de Cavalls. És fàcil de conèixer per les seves fulles compostes de 5 o 6 parells de fulletes. Fan una marcada olor resinosa. Hi ha individus femelles i altres mascles, que són les “mates que no fan llentrisca”. Les flors són petites, i els fruits unes bolletes primer vermelles i després negres, que són aliment dels tords i altres animals.
Antigament a Menorca aquesta planta tenia molts d’usos. Servia per adobar pells, es mastegaven les fulles per enfortir les genives, s’emprava en cistelleria i sobretot es feia servir el seu oli per cuinar i per cremar als llums en crues. A l’illa de Quios hi ha una indústria important muntada entorn a aquesta planta. Per un procediment laboriós s’extreu la seva reïna i es converteix en màstic, que ells anomenen “llàgrimes de Quios”. El màstic es pot mastegar, però es tan car que es sol utilitzar només com additiu alimentari, amb molta tradició a Grècia, Turquia i nord d’Àfrica. L’oli s’ha començat a fer servir en cremes per a la pell, i s’ha vist que també és antifúngic i antibacterià.
.- Aquest és un article del GOB-Menorca per a Sa Revista.