De la mateixa manera que els adults ens plantegem una sèrie d’objectius per a l’any nou (la majoria dels quals no solen complir-se), és també molt aconsellable animar als més petits a que en facin una llista amb una sèrie de propòsits a aconseguir en els pròxims mesos. Això els farà més responsables, però també se sentiran útils i molt satisfets si ho assoleixen, la qual cosa augmentarà la seva autoestima.
Entre els propòsits més comuns que poden fixar-se els nens, es troben:
– Ser més obedients.
– Aprendre a compartir amb germans i amics.
– Llegir més. És molt important inculcar-los l’amor per la lectura, acompanyar-los en el procés i donar exemple. També s’ha de triar llibres de temàtica que els cridi l’atenció i sobretot adaptats a la seva edat.
– Ser més ordenats (amb les seves joguines, el seu material escolar…)
– Practicar més activitat física. Introduir-los en la pràctica d’algun esport o simplement plantejar-los caminar cada dia, o passejar els caps de setmana. No només és un hàbit molt molt saludable, sinó que també els ajudarà a abandonar per una estona la televisió, el mòbil, la tauleta o la consola i passaran més estona en família.
– Col·laborar més a casa. Cal anar acostumant als nens a participar en les tasques domèstiques en funció de la seva edat. Fomenta l’autonomia, a més que hem de fer-los entendre que si ens ajuden, els hi podrem dedicar més temps.
– Estudiar més. No protestar per fer els deures, no deixar-los per a l’últim dia, esforçar-se més en els treballs, dedicar més temps a l’estudi si és necessari… després d’uns mesos milloraran els seus resultats acadèmics i se sentiran molt orgullosos.
És essencial que sempre s’estableixin metes factibles, que es puguin aconseguir amb una mica d’esforç, perquè pel contrari, poden acabar frustrats i abandonar, i el que volem és convertir aquests actes en rutines alhora que van aprenent coses. Aquests propòsits també han d’escriure’s en un tauló o cartolina (perquè quedi exposat i els puguin recordar), així com fixar dates per a anar-los superant.
Per últim i tot i que no és necessari (ja que no han de realitzar els reptes només per a obtenir un benefici, sinó que els han d’entendre també com una obligació), podem establir alguns “premis” en anar superant cadascun d’ellls. Però aixó sí, s’ha d’evitar que aquests siguin materials. Alguns d’aquests “incentius” poden ser: temps per a jugar amb els pares, anar al cinema, poder decidir un menjar o la destinació de les vacances, etc.
.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Sa Revista